Partit Popular del País Basc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 34:
Va aconseguir el seu cim electoral en les [[Eleccions al Parlament Basc de 2001]], quan amb 326.933 vots (23,12%) va ser la segona força política després del [[Partit Nacionalista Basc]]. A [[Eleccions al Parlament Basc de 2005|les de 2005]] va ser la tercera força, després del [[Partit Nacionalista Basc]] i el [[Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra]], i va aconseguir 210.614 sufragis que representa el 17,40% per cent dels vots, obtenint 15 escons al parlament.
 
A les [[Eleccions al Parlament Basc de 2009|Eleccions al Parlament Basc de l'1 de març de 2009]], va presentar com a candidat a lehendakari al seu president regional [[Antonio Basagoiti Pastor]] juntament amb [[Iñaki Oyarzabal]], [[Laura Garrido]], [[Carmelo Barrio]], [[María del Carmen López de Ocáriz]] o [[Carlos Urquijo]]; durant la campanya electoral, anunciant un futur acord de govern entre PSE-EE i PNB, va propugnar un canvi de govern que inclogués al PP [[basc]], sol·licitant tres conselleries (Educació, Cultura i Interior) en el nou executiu, amb la finalitat de realitzar canvis en l'[[Ertzaintza]], l'[[Euskal Telebista|ETB]] i la política lingüística del Govern basc, defensant la primacia del [[castellà]] com a llengua comuna.
 
El Partit Popular del País Basc va obtenir en aquestes eleccions gairebé 150.000 vots (14,09% dels vots), que li van reportar un total de 13 escons. Va aconseguir 6 escons per [[Àlaba]], 3 per [[Guipúscoa]] i 4 per [[Biscaia]]. Segons un preacord amb el PSE del 26 de març de 2009, el PP presideix la Càmera Basca, a canvi del suport a [[Patxi López]] com a Lehendakari. El 3 d'abril de 2009, va ser nomenada Presidenta del Parlament Basc [[Arantza Quiroga]]. Les seves primeres paraules com a Presidenta van ser en basc per agrair la confiança dipositada en la seva persona i va dirigir després un emotiu record a totes les víctimes del terrorisme.
Línia 131:
[[Guipúscoa]]: Obté 33.331 vots, la qual cosa suposa un 9,88% de vot. Aconsegueix 27 regidors a tot el territori (enfront dels 44 que va aconseguir en les anteriors eleccions). El seu millor resultat es dóna a [[Sant Sebastià]] on aconsegueix un 19,51% de vot, i manté els seus sis regidors. Malgrat tot, passa de segona a tercera força política en nombre de vots. També aconsegueix un bon resultat a [[Irun]], una mica més d'un 17% i cinc regidors. Malgrat això, passa de segona a quarta força política en nombre de vots. En la resta del territori obté resultats molt discrets, superant en molt pocs d'ells el 10% de vot. El [[PP]] va ser quarta força política en la majoria de municipis guipuscoans (superat per [[Bildu]], [[EAJ-PNB]] i [[PSE-EE]]) i sovint superat fins i tot per [[Aralar]] i [[Hamaikabat]]. A les eleccions a [[Juntes Generals de Guipúscoa]] el PP va obtenir 4 junteros (2 menys que els que va aconseguir en les anteriors eleccions, que van anar 6). 3 d'ells els va aconseguir en la [[Comarca de Sant Sebastià]] i el quart d'ells en la [[Baix Bidasoa|Comarca del Bidasoa]], la qual cosa el va convertir en quarta força política al territori.
 
[[Biscaia]]: Obté 74.403 vots, la qual cosa suposa un 15,61% de vot. Té una pèrdua de més de 7.600 vots enfront de les anteriors eleccions. Aconsegueix 55 regidors en tot el territori (enfront dels 67 que disposava anteriorment). El seu millor resultat es dóna a [[Bilbao]] i a [[Getxo]], on en ambdues es manté com a segona força política. Malgrat mantenir-se com a segona força en [[Bilbao]], sofreix una pronunciada caiguda de més de 6.200 vots, que li fan perdre un regidor. A [[Getxo]] també es manté com a segona força, però també perd un regidor respecte a l'anterior cita electoral. En la resta de municipis de [[Biscaia]] obté un resultat més aviat discret, que augmenta una mica en la [[marge esquerre]] del [[Nervión]]. Malgrat tot, ni tan sols al [[Marge Esquerre]] és capaç de pujar d'un quart o tercer lloc en nombre de vots. A les eleccions a [[Juntes Generals de Biscaia]], el [[PP]] passa de tercera a quarta força, però manté els 8 junteros a la cambra.
 
[[Àlaba]]: El [[PP]] guanya les eleccions a [[Àlaba]] per un escàs marge amb [[EAJ-PNB]]. Malgrat perdre poc més de 150 vots, el [[PP]] guanya un juntero i obté 16, gràcies a la davallada del [[PSE-EE]]. El mateix ocorre en les eleccions a l'alcaldia de [[Vitòria]]. El [[PP]] guanya poc més de 200 vots, però gràcies a la gran davallada del [[PSE-EE]], aconsegueix convertir-se en primera força a la capital. Aconsegueix l'alcaldia de [[Vitòria]] i un parell d'alcaldies més a la zona de la [[Rioja Alabesa]]. Aconsegueix la [[Diputació Foral d'Àlaba]] gràcies al suport del [[PSE-EE]], i a l'abstenció de les dues junteres d'[[EB-B]], que no van voler fer costat al candidat d'[[EAJ-PNB]], que va rebre els vots d'[[EAJ-PNB]] i de la coalició [[Bildu]]. L'abstenció de les dues junteres d'[[EB-B]] va fer que el [[PP]] es fes amb la Diputació alabesa.
 
{| class="wikitable" cellpadding="3" style="text-align: center;"