Guerra mecanitzada: diferència entre les revisions

En el Regne Unit i a França, els vehicles cuirassats van ser acceptats dintre de l'Exèrcit, però usant una divisió de funcions: alguns com armes de suport de la infanteria, i uns altres substituint a la cavalleria. Com tals, els tancs d'infanteria britànics i francesos estaven molt cuirassats i en conseqüència eren massa lents, mentre que els tancs de cavalleria britànics ("cruiser") eren ràpids i com a resultat estaven pobrament cuirassats. Els tancs alemanys estaven dissenyats per a operacions mòbils independents i eren tancs per a tot: més lleugers, considerablement més mòbils però més dèbilment armats i cuirassats que els tancs d'infanteria; encara no es veia als tancs com una arma principalment antitancantitancs. Quan els tancs alemanys es van enfrontar realment als tancs d'infanteria britànics en combat, no estaven en la millor de les condicions, però es van recobrar per a tirar als tancs britànics fora de l'Europa continental. Al començament de la invasió alemanya, els francesos posseïen més tancs i, en mirant-los d'un a un, millors tancs, que els alemanys; però el que va importar va ser com s'usaven els tancs, i els francesos van distribuir la meitat dels seus entre batallons independents de tancs per al suport de la infanteria, tornant-los inútils. Els alemanys en 1940 van concentrar tots els seus tancs en divisions Panzer i les van usar per a aconseguir un cèrcol estratègic, copejant i obrint el seu camí a través de la línia defensiva francesa i dirigint-se cap al canal.

Per a contrarestar tals atacs, s'ha de mantenir una força avançada mòbil antitancantitancs en reserva i moure-la cap a la zona de l'atac. Els francesos no tenien cap mena de reserva estratègica; menys encara una reserva amb gran mobilitat com les seves tres divisions cuirassades de cavalleria, les úniques unitats cuirassades organitzades que podien haver-se llançat cap a les línies de les divisions cuirassades alemanyes ja s'havien emprat en els Països Baixos, el que va ser crucial en la fallada francesa a respondre a la penetració alemanya, així com que a les divisions cuirassades franceses d'infanteria els faltava suficient mobilitat estratègica. No obstant això, van aconseguir utilitzar una nova tàctica que va provar ser bastant eficient contra els atacs de la blitzkrieg. Es va anomenar la [[defensa eriçó]]. Això no obstant, a causa de les pèrdues sofertes, els francesos mai van poder contraatacar, i els eriçons van ser eventualment sobrepassats.

Realment, solament en els últims anys de la guerra, amb la invasió de l'Europa continental, els exèrcits aliats van ser més efectius en la guerra cuirassada. En 1942 i 1943, els aliats contínuament van perdre les batalles cuirassades en el desert del Nord d'Àfrica a causa de les seves tàctiques inadequades; particularment, llançant formacions cuirassades contra posicions enemigues antitancantitancs.

L'equip d'[[armes combinades]] dels Estats Units incloïa suport aeri, artilleria, enginyers, i un component de tancs suplementat pel concepte del [[Destructor de tancs]]. Aquest últim concepte està identificat de manera precisa amb el Cap de les Forces de l'Exèrcit de Terra, el [[General Leslie McNair]] que creia en els canons antitancantitancs remolcats de 57 mm, en els [[bazooca|bazoques]] transportats a mà i en els [[Destructor de tancs|Destructors de tancs]] lleugerament cuirassats que serien superiors als tancs propis en combatre als tancs enemics. Sota aquesta doctrina, se suposava que els tancs evitarien el combat tanc contra tanc el més possible, deixant els tancs enemics als destructors de tancs. En combat real, la doctrina de McNair va conduir als tancs dels Estats Units a tenir canons més febles i menor protecció cuirassada que els seus homòlegs alemanys, i en els estrets confinis del terreny de Normandia, no van poder evitar les trobades un contra un amb els [[Panzer|tancs alemanys]].

Més avanci durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys van estar a la defensiva, tractant de contenir el cop de les forces cuirassades aliades, ara molt superiors en nombre. A més d'usar els tancs en posicions excavadas en terra, van fer ús dels tipus més vells convertint-los en [[Destructor de tancs|destructors de tancs]], bàsicament en tancs sense torreta amb canons més pesants i algunes vegades cobrint-los amb una cuirassa pesant. Aquests vehicles, com el [[Sturmgeschütz III]], eren superiors en nombre als tancs alemanys i van destruir nombrosos tancs aliats en els camps de batalla europeus. Van formar part d'una tàctica general antitancantitancs molt efectiva que incloïa l'ús d'equips antitanc armats amb el [[Panzerfaust]] (petits [[rifles sense reculada]]), [[Guerracanó antitancantitancs|canons antitancantitancs]] i extensos camps de [[mina antitancantitancs]]s. Tot junt va fer que l'ús amb èxit de la tàctica de la Blitzkrieg fos molt difícil.

Ambdós bàndols en la sèrie de conflictes de les guerres Àrab-Israelianes han fet un ús intensiu dels tancs i d'altres vehicles cuirassats. Fins a la [[Guerra del Yom Kippur]] en [[1973]], les unitats cuirassades israelianes van tenir normalment avantatge, hagut de principalment a bones tàctiques i una bona cohesió de les seves unitats. En 1973, [[Israel]] va fallar a comprendre la importància de la introducció dels [[Míssil guiat antitancantitancs|míssils guiats antitancantitancs]] (ATGMs en anglès). Centenars de míssils guiats antitancantitancs [[9M14 Malyutka|AT-3 Sagger]], capaços de ser transportats per la infanteria, van ser subministrats als [[Egipte|Egipcis]] per la [[Unió Soviètica]], i van infringir greus pèrdues als tancs israelianes. Des de llavors, els ATGMs també han jugat un paper clau en les forces israelianes. Els israelians són líders en el desenvolupament dels "destructors de tancs" basats en míssils. Quan una unitat d'infanteria es va moure per a enfrontar-se als míssils antitancantitancs, van ser capaços de derrotar-los fàcilment - forta evidència que els tancs operant sols tenen greus debilitats.

Poden sorgir problemes quan els tancs i la infanteria no treballen junts. Durant la [[guerra de Yom Kippur]], tancs [[israel]]ians que operaven sols en grans nombres van ser abatuts per la infanteria egípcia que posseïa míssils guiats antitancantitancs. Quan van portar a la infanteria i a l'artilleria israelita en suport dels tancs, va bufar vent contrari i les unitats egípcies van ser suprimides amb pèrdues reduïdes per a les tropes israelianes. Aquest és un exemple extrem, però exemplifica el que s'ha documentat amb bastant rigor des del final de la Segona Guerra Mundial: els tancs i la infanteria treballen millor prenent avantatge de les forces que posseeix cadascun i combinant-les per a minimitzar les debilitats. En molts conflictes, és normal veure a la infanteria muntada en la part del darrere dels tancs, llista per a saltar i prestar el seu suport quan sigui necessari. Desafortunadament, el disseny de molts tancs moderns converteix aquesta pràctica en perillosa. El [[M1 Abrams]], per exemple, té els gasos d'escapament tan calents, que la infanteria que estigui prop, ha d'anar amb compte d'on es col·loqui. Els tancs també poden ser molt vulnerables a l'[[artilleria]] bé apuntada; el suport aeri ben coordinat i les unitats d'artilleria de [[Foc de contrabateria|contrabateria]] són de gran ajuda a l'hora de contrarestar el foc artiller.

Les cadenes, rodes i la suspensió d'un tanc estan fora del casc cuirassat i són alguns dels punts més vulnerables. La forma més fàcil d'incapacitar a un tanc (una altra diferent d'un impacte directe en una àrea vulnerable amb tot el poder d'una arma antitancantitancs) és apuntar a les cadenes per a una "[[mort de mobilitat]]" (m-kill en anglès). Una vegada que un tanc està incapacitat és més fàcil de destruir. Aquesta és la raó per la qual les cortines de protecció lateral són importants; poden deflactar les bales de les metralladores pesants i fer que explotin prematurament la munició [[HEAT]] abans que copegi el tren mòbil. Altres parts vulnerables d'un tanc típic inclouen la coberta del motor (amb les entrades d'aire, radiadors, etc.) i l'anell de la torreta, on la torreta s'uneix al casc.

Els tancs i altres vehicles cuirassats són vulnerables als atacs des de l'aire per diverses raons. Una és que són detectables fàcilment - el metall de què estan fets es mostra molt bé en el radar, i és especialment obvi que es mouen en formació. Un tanc que es mogui també produeix un munt de calor, soroll i pols. La calor fa que es vegin molt bé en els sistemes de [[Càmera infraroja|mira anterior d'infrarojos]] i la pols és una molt bona pista visual durant el dia. L'altra raó important és que molts vehicles cuirassats tenen una cuirassa més prima en el sostre de la torreta i sobre la coberta del motor, de manera que els míssils guiats antitancantitancs (des d'un helicòpter d'atac o des d'un jet d'atac a terra) els copejaria des de la part superior on seria mortal duent fins i tot una petita càrrega. Fins i tot les metralladores i petits canons automàtics són capaços de penetrar a través de les seccions de la part del darrere i de la part superior del compartiment del motor d'un tanc.

Certs avions han estat dissenyats per a atacar vehicles cuirassats. El més notable construït amb aquest propòsit és el [[Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II]], afectuosament conegut com el "Senglar Berrugós" ("Warthog" en anglès) a causa de la seva forma (en contrast amb els avions militars amb formes més estèticament agradables). El "Porc" pot no tenir línies molt esveltes però és excepcionalment efectiu en la seva funció: caça i mata als enemics cuirassats i als seus vehicles, i la seva reputació de ser un efectiu "Rebentatancs" no és infundada. Encara que és capaç de transportar diferent nombre de míssils i bombes (incloses armes antitancantitancs com l'[[AGM-65 Maverick]]), la seva arma principal és el canó Gatlin de 30 mm [[GAU-8/A Avenger]] que és capaç de disparar 3.900 rondes d'urani empobrit capaç de travessar cuirassa per minut (una creença popular és que l'avió va ser realment construït al voltant del canó i no a la inversa). Capaç d'un vol de baixa velocitat i baixa altitud, l'A-10 és en si mateix un vehicle cuirassat volador amb una coberta de [[titani]] al voltant del pilot, amb una armadura de vol capaç de sobreviure impactes directes de projectils travessa cuirasses i d'alt explosiu i amb una triple redundància en els seus sistemes de vol, amb sistemes mecànics per a protegir hidràulics de doble redundància.