Festa major: diferència entre les revisions

Entre els actes profans, [[cercavila|cercaviles]], [[ball]]s a l'[[envelat]] o en un teatre (on també se celebren [[concert]]s i [[teatre|representacions teatrals]] o [[lírica|líriques]]), balls de [[sardanes]] o de [[danses tradicionals]], a la [[plaça]], cóssos amb divertiments infantils (com la [[sortija]], salts amb sacs o trencar l'olla), [[tauromàquia|toros]] o [[correbous]], competicions [[esport]]ives, [[focs d'artifici]], [[correfoc]]s, [[diables]], [[castellers|castells]], fires (cavallets, tir al blanc, autos de xoc, etc.) La corporació municipal presideix els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers, i a la majoria de les cases es fa un gran [[àpat]], al qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar vestit.<ref name=encat/>

 

Actualment, l’única festa major declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya és la de [[Festa Major de Solsona|Solsona]]. Els orígens es remunten a l’any 1653, en què es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa consistia a treure la imatge de la Mare de Déu en processó el dia 8 de sete et mbre, però amb el pas del temps s’hi van afegir elements que es comparteixen amb moltes altres festes majors catalanes, com la participació dels gegants i el bestiari solsoní o els balls tradicionals.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Elements característics dins les festes majors |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=74de5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=74de5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=97b4352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>