Guix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 193:
<ref>{{Ref-web|títol=Guix a l'Aragó|url=https://www.mindat.org/minlocsearch.php?frm_id=mls&cform_is_valid=1&cf_mls_page=1&minname=gypsum&region=aragon|consulta=2019-05-21|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref>
 
A [[Catalunya]] ha esta descrit en diverses localitats; destaquen per la seva rellevància la pedrera de Cal Marçà ([[Anoia]]); les localitats de la [[Conca Potàssica Catalana]] ([[Cardona]], [[Sallent]] i [[Súria]]; [[Bages]]); la pedrera Rialls ([[Maresme]]); la pedrera Berta ([[Vallès Occidental]] - [[Baix Llobregat]]); pedrera els Frares ([[Vallès Oriental]]); la Punta Guixera ([[Baix Empordà]]); les [[Les Mines d'Osor|mines d'Osor]] ([[Selva|La Selva]]); la mina les Ferreres i la pedrera Felinc ([[Ripollès]]); la [[mina Eureka]] ([[Pallars Jussà]]); la pedrera Tossal Gros ([[Segarra]]); a [[Vilanova de la Sal]] i la pedrera Enviny ([[Pallars Sobirà|Pallars Sovirà]]).<ref>{{Ref-web|títol=Guix a Catalunya|url=https://www.mindat.org/minlocsearch.php?frm_id=mls&cform_is_valid=1&cf_mls_page=1&minname=gypsum&region=catalonia|consulta=2019-05-21|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> A més a més d'explotacions, són rellevants els guixos de [[Vilobí del Penedès]];<ref>{{Ref-web|url=http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/341_descrip.pdf|títol=Guixeres de Vilobí del Penedès|consulta=|llengua=Català|editor=Generalitat de Catalunya - Departament de Medi Ambient i Habitatge|data=}}</ref> els guixos de la [[Guixos de Barbastre|Formació Guixos de Barbastre]] ([[Priabonià]]) que es troben a la [[Ebre|depressió de l'Ebre]], des de la frontera amb l'Aragó fins a [[la Molsosa]];<ref name=":9">{{Ref-web|url=http://www.icc.cat/vissir3/llegendes/mgc50m.pdf|títol=Llegenda del Mapa Geològic de Catalunya|consulta=|llengua=català|editor=Institut Geològic de Catalunya|data=2007}}</ref> la Formació Guixos de Talavera ([[Oligocè|Oligocè inferior]]) que es troben alternats amb [[Marga|margues]]; la Formació Guixos de la Depressió de la Móra ([[Eocè|Eocè superior]]-Oligocè inferior)<ref name=":9" /> i els [[Guixos de Beuda]] ([[Lutecià|Lutecià inferior]]).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martínez|nom=Albert|article=La geologia i la geomorfologia|publicació=Revista de Girona|url=http://www.revistadegirona.cat/recursos/2001/0206_051.pdf|data=Maig-juny de 2001|pàgines=51-59}}</ref>
 
Al [[País Valencià]] el guix ha estat descrit en diferents localitats entre les quals destaquen algunes pedreres de guix o altres minerals evaporítics com ara las Amoladoras ([[Província d'Alacant|Alacant]]); el Cerro de la Sal amb les munes Cueva del Gigante i Segunta Terrible (Alacant); Cabezo de los Conejos i Cabezo Gordo (Alacant); la pedrera Algezares ([[Província de Castelló|Castelló]]); la mina la Amorosa (Castelló); la pedrera el Cotelló ([[Província de València|València]]) o la pedrera Niñerola (València).<ref name=":8">{{Ref-web|títol=Guix al País Valencià|url=https://www.mindat.org/minlocsearch.php?frm_id=mls&cform_is_valid=1&cf_mls_page=1&minname=gypsum&region=valencia|consulta=2019-05-21|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> A més a més a més d'aquests indrets miners, també ha estat descrit en altres localitats sense relació amb l'explotació mineral.<ref name=":8" /><br />