Guimbarda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
[[Fitxer:Guimbarda, MDMB 212.JPG|thumb|Guimbarda d'Eivissa, donació de Josep Ricart i Matas, 1946, MDMB 212, [[Museu de la Música de Barcelona]]]]
[[Fitxer:Maultrom 1a.jpg|thumb|Maultrom]]
La '''guimbarda''',<ref>{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona| editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2011|isbn=84-412-0232-X}}</ref> també anomenada '''samsònia''' o, de manera impròpia, '''arpa de boca''',<ref>{{Ref-web|títol=El manxaire 48: La guimbarda|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-taller-del-lutier/el-manxaire-48-la-guimbarda/audio/961320/|consulta=2019-05-11|nom=Catalunya|cognom=Ràdio}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=History of the Jew's Harp|url=http://www.jewsharpguild.org/history.html|consulta=2019-05-11}}</ref>, és un instrument [[idiòfon]] i, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, idiòfon pinçat. En la seva forma més comuna, consta d'un marc metàl·lic, amb forma oval o de lira, amb una [[canya (música)|llengüeta]] d'acer en el mig, tot i que en altres llocs com al sud-est asiàtic aquest arc sol ser de [[canya (planta)|canya]] de [[bambú]]. Per a fer sonar una guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d'harmònics.
 
Els seus orígens són llunyans. A Europa ja es troba a l'època romana. El fet que formi part de l'activitat musical en moltes cultures d'arreu del planeta (Europa, Àsia, Oceania i Amèrica del sud ...) es pot considerar, amb tota probabilitat, una prova de la seva antiguitat. En alguns pobles el seu so s'associa al poder de la màgia i és usat en els ritus dels xamans.