|
La ''' psicometria ''' és la disciplina que s'encarrega de la teoria del mesurament en [[psicologia]] i del desenvolupament de mètodes per a mesurar de manera fiable i comparable conceptes psicològics com ara [[coneixement]], [[habilitat]], capacitats i [[personalitat]], aptitud social, lideratge….<ref>{{GEC|0135470135474|Pàgina no disponiblePsicometria}}</ref> El seu objectiu últim és proporcionar les garanties científiques necessàries per a la mesura objectiva i estandarditzada dels fenòmens psicològics no observables a partir d’una mostra de comportaments.<ref>Julio Meneses ''et alii,'' [http://femrecerca.cat/meneses/publications/psicometria Psicometria]], Universitat Oberta de Catalunya, 2013</ref>
Els primers treballs de psicometria van desenvolupar-se per mesurar la [[intel·ligència]]. Posteriorment, la teoria psicomètrica s'ha aplicat a la mesura d'altres aspectes com els trets de personalitat, actituds i creences, rendiment acadèmic, i en camps relacionats amb la salut i la qualitat de vida. La necessitat de mesures objectius forma la basi de tota ciència. També pot tenir un objectiu pràctic per a seleccionar o classificar persones o, per poder avaluar o comparar els efectes o l'eficiència d'un programa educatiu, d'un entrenament.
La mesura d'aquests aspectes no directament observables és difícil, i gran part de la investigació de ben definir el fenomen que hom vol mesurar, abans de poder quantificar-la. Per exemple: la resposta a la qüestió «Que és la mida de la capacitat de resoldre conflictes?» és més difícil que la qüestió «Que és el pes de la persona?».
Les circomstànciescircumstàncies també influeixen en el resultat d'un test, el que no és el cas en mesures físiques. El fet mateix de saber que es tracta d'un test, que la persona sap que està observada, pot causar un estrès o una angoixa que influeix en la variable que hom vol mesurar. Igual que l'actitud de la persona que administra el test pot influir en els resultats: simpatia o antipatia per al subjecte, la seva situació personal, els seus prejudicis.<ref> Dominique Beriot @ Alain Exiga, ''Les tests en procès: les abus de la psychotechnique,'' Paris, Dunod Actualité, 1970, pp. 51 ss.</ref> Sobretot als [[Estats Units]] la discussió sobre les diferències de resultats de tests d'intel·ligència de diferents grups ètnics queda un subjecte de controversió entre els científics.<ref>V.V. Busato, [http://www.vittoriobusato.nl/boeken/intelligentie-zin-en-onzin/ ''Intelligentie. Zin en onzin''], Lisse, Swets & Zeitlinger, 2000</ref><ref>Jack Ori, [http://www.ehow.com/about_7219974_validity-reliability-iq-tests.html Validity & Reliability of IQ Tests«{{en}}]</ref>
Un segon problema fundamentalfonamental de la psicometria és que l'instrument de mesura pot influir en el fenomen que hom mesura per efectes d'aprenentatge. Per mesurar l'evolució del pes, hom pot mesurar la mateixa persona dues vegades amb la mateixa balança. Ans al contrari, per a mesurar la intel·ligència, això no és possible, com que el subjecte per el test mateix va aprendre a respondre a la prova i tenir un efecte d'entrenament. La qualitat de les seves respostes pot augmentar, tot i que la seva intel·ligència no ha necessàriament augmentat. Tanmateix, si els tests són utilitzats en una situació de competició, com és el cas en un procediment de selecció de personal, el candidat pot preparar-se i aprendre les bones respostes.<ref>Jean Gobet, Les Tests demystifiés: manuel pratique pour comprendre, analyser et utiliser les tests'', Paris, Aubier Montaigne, 1976, 304 pàgines, {{ISBN|9782700700381}}</ref>
Finalment, l'instrument dependrà de la conceptualització. Si el cercador part de la tesi que la intel·ligència (o el caràcter) és constant i que no evoluciona, va cercar crear un instrument de mesura al qual el resultat queda el mateix any rere any. Quan el test mostra fluctuacions en la mesura amb el temps, va considerar això com una manca de fiabilitat del test. Si ans al contrari el cercador adhereix a la tesi que es pot entrenar la intel·ligència, o que el caràcter evoluciona va considerar aquestes variacions com una prova de la seva tesi.
|
