Jeroglífic luvi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 12:
 
== Escriptura ==
L'estil monumental, més elaborat, es distingeix de l'escriptura més abstracta en forma cursiva o lineal. En general, les inscripcions en relleu prefereixen formes monumentals i les incises la forma lineal, encara que els estils són, en principi, intercanviables. Els texts composts de diverses línies s'escriuen normalment en estil [[Bustrofedon|bustrofedon.]]. Dins d'una línia, els signes s'escriuen normalment en columnes verticals, però com en els [[Jeroglífic egipci|jeroglífics egipcis]], les consideracions estètiques tenen prioritat sobre l'ordre de lectura correcte.
 
L'escriptura conté 500 signes únics, alguns amb diversos valors.<ref>Laroche (1960) lista 524, pero varios signos separados por Laroche ahora son considerados idénticos (por ejemplo, *63 y *64 con *69, en sí, posiblemente, una variante de *59 MANUS; *94 con *91 PES.SCALA.ROTAE (el "patín"); *136 con *43 CAPERE, etc.)</ref> Un signe pot funcionar com un [[logograma]], un [[Determinant (llengua)|determinant]], un [[sil·labari]], o una combinació d'aquests. Els signes estan numerats d'acord amb la llista de signes de Laroche, amb un prefix de "L." o <nowiki>''</nowiki>*<nowiki>''</nowiki>. Els logogrames es transcriuen en [[llatí]] en majúscules. Per exemple, 90, una imatge d'un peu, es transcriu com a PES quan s'utilitza logogràficament, i amb el seu valor fonètic ''ti'' quan s'usa com sil·labari. En els rars casos en què el logograma no pot ser transcrit al llatí, es fa amb el seu equivalent aproximat hittita, gravat en majúscula itàlica, per exemple 216 ''ARHA.'' La llista de signes més actualitzada és la de Marazzi (1998).
Línia 218:
* Laroche, Emil. 1960. Els hiéroglyphes hittites, Première partie, L'écriture. París.
* Marazzi, M. 1998. Il Geroglifico Anatolico, Sviluppi della ricerca a venti anni dalla "ridecifrazione". Nàpols.
* Melchert, H. Craig. 1996. "Anatolian Hieroglyphs", en ''The World's Writing Systems'', ed. Peter T. Daniels and William Bright. New York and Oxford: [[Oxford University Press|Oxford University Press.]]. <nowiki>ISBN 0-19-507993-0</nowiki>.
* Melchert, H. Craig. 2004. "Luvian", in ''The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages'', ed. Roger D. Woodard. Cambridge: [[Cambridge University Press|Cambridge University Press.]]. <nowiki>ISBN 0-521-56256-2</nowiki>.
* Payne, A. 2004. ''Hieroglyphic Luwian'', Wiesbaden: Harrassowitz.
* Plöchl, R. 2003. ''Einführung ins Hieroglyphen-Luwische.'' Dresden.