Utopia: diferència entre les revisions

'''Utopia''' (del [[grec]] οὐ, "«no"» i τόπος, "«indret"», literalment: "«enlloc"») és un [[neologisme]] inventat per [[Thomas More]] al [[segle XVI]] per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de "«societat perfecta"», el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions: En el sentit estricte, una utopia és la "concepció imaginària d'una societat ideal".<ref name="diec">{{diec|Utopia}}</ref> En el llenguatge corrent, una utopia designa un "ideal irrealitzable";<ref name="diec"/> en aquest sentit, se l'entén com a sinònim de "somni", "il·lusió" o "quimera".<ref name="encarta.com">''[http://fr.encarta.msn.com/dictionary_2016036643/utopie.html utopie]'' a ''encarta.msn.com'' {{fr}}</ref>

Com a concepte filosòfic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funció de criticar l'''statu quo'', això és, la situació social en què hom viu.<ref name="encarta.com"/> La diferència entre "«allò que és"» i "«allò que hauria de ser"se» marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feliç, una evolució de la societat cap a un futur millor, s'anomena també "«eutopia"», i la que preveu una deriva vers el pitjor, "[[distopia]]".<ref>Serra, Jordi: [http://www.laic.org/cat/espai/articles/print/11_04p.htm La utopia com a motor de futur], Centre Català de Prospectiva</ref>

Aquesta idea s'ha expressat principalment a través de la "literatura utòpica", un gènere en si<ref>Gregori Soldevila, Carme: ''[http://books.google.cat/books?id=WmJpcScLST0C&pg=PA235&lpg=PA235&dq=utopia+definici%C3%B3&source=bl&ots=JwUh2T3BAp&sig=u8nKpFuWIIHm4vGbbPJZ5VRJvFU&hl=ca&ei=hNJPTePMGsiN4Qae0IGpCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q=utopia%20definici%C3%B3&f=false Pere Calders: tòpics i subversions de la tradició fantàstica]''</ref> que narra en general una aventura vers un país desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.

El terme va ser concebut per Thomas More, erudit i alt funcionari de la cort d'[[Anglaterra]], en l'obra que va escriure en [[llatí]] l'any [[1516]], ''[[Utopia (llibre)|De optimo rei publicae statu deque nova insula Utopia]]'' ("De l'estat ideal d'una república a la nova illa d'Utopia"). L'autor no va especificar l'origen etimològic d'"utopia", i són els estudiosos de la seva obra els qui destaquen dos possibles significats que provindrien del grec: d'una banda οὐτοπία (οὐ, "no"; τόπος, "lloc") i de l'altra εὐτοπία (εὐ, "bo[n]", τόπος, "lloc").

Amb ''Utopia'', Thomas More va fundar un nou gènere a la intersecció de la [[literatura]], la [[política]] i la [[filosofia]].<ref name="BNF">{{ref-web |url=http://expositions.bnf.fr/utopie/arret/d0/index.htm |títol=Bibliothèque nationale de France, web d'exposicions virtuals|consulta=8 febrer 2011 |obra= |editor= |data= |llengua=francès}}</ref> L'obra descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps,<ref name="GEC"/> però una de les seves particularitats majors és que la societat ideal que proposa és realitzada amb mitjans humans. Amb More, per a assolir la perfecció social no cal esperar una intervenció o una recompensa divina: l'home, amb les seves limitacions, pot acomplir-la gràcies a la [[raó]] i a la seva capacitat de perfectibilitat. D'aquesta manera, l'obra de More introdueix aquests dos conceptes bàsics de la modernitat que seran desenvolupats més endavant durant el [[segle de les llums]].<ref name="BNF"/>

L'home, davant de la seva condició a la Terra, ha imaginat sovint mons millors, situats ja sigui en un passat llunyà, en un futur llunyà o en un indret més o menys accessible.<ref name="BNF"/> Així, si bé el mot "utopia" apareix al segle XVI, el concepte subjacent ja existia des de l'[[Edat antiga |antiguitat]], reflectit en llegendes com la del jardí de [[Guilgameix]], ancestre del [[jardí de l'Edèn]], o en el mite grecoromà de l'[[edat d'or]], que descriu un estat primordial de la humanitat on aquesta vivia en harmonia amb una pròdiga Natura. Les construccions religioses també han alimentat utopies, amb les descripcions d'un [[paradís terrenal]], un indret de delícies i perfecció, on no hi ha dolor i s'hi viu eternament, o amb les prediccions [[mil·lenaristes]], que prometien un període de pau i felicitat de mil anys després de la nova vinguda del [[Crist]]. I durant l'[[edat mitjana]], la gent somniava amb la terra d'abundància de [[Xauxa]], on no cal treballar per a poder sustentar-se.

Els fundadors del gènere utòpic van desenvolupar la reflexió política de la "bona ciutat", una tradició literària procedent del món antic i medieval; aquesta ciutat s'organitzava a imatge del cosmos, és a dir, segons un ordre inspirat per la voluntat divina capaç de garantir la concòrdia i la unitat.<ref name="BNF"/> Els exemples més representatius en són [[Plató]] i [[Aristòtil]], amb llur ciutat perfecta descrita a ''[[La República]]''; [[Agustí d'Hipona]], amb els somnis d'una societat [[cristiana]] ideal com l'exposada a ''[[La ciutat de Déu]]'', i els autors dels "[[espills de prínceps]]" de la fi de l'edat mitjana.

La utopia pròpiament dita va aparèixer al [[Renaixement]], vehiculant el nou concepte central aportat per l'[[humanisme]]: "l'amor a la condició humana".<ref name="humanisme GEC">{{GEC|0115043&BATE|humanisme}}</ref> En aquesta època, l'home se situa al centre de la seva pròpia evolució i, sense prescindir de Déu, "«l'experiència demostra l'evidència que la raó i el pensament constitueixen causa i començament de grans fets"» ([[Francis Bacon]], ''[[Novum Organum]]'');<ref name="humanisme GEC"/> l'humanisme implica una recerca de la veritat i de la justícia a través de mitjans humans, en particular de les [[ciències]], i estimula una moral universal basada en la comunitat de la condició humana.<ref>{{ref-web |títol = Definitions of humanism (subsection)|editor = Institute for Humanist Studies|url = http://humaniststudies.org/humphil.html|consulta= 11 d'agost 2008|llengua= anglès}}</ref>

Des d'aleshores fins al [[segle XVIII]], les propostes filosoficoliteràries d'aquest tipus van fructificar i, tot i proposar diversos enfocaments de la societat utòpica, van mostrar una sèrie de constants eixides de la mentalitat humanista i accentuades encara sota el pensament de la [[il·lustració]]: l'insularisme (les utopies se situen a la Terra però ena illes o altres indrets isolats); l'economia sol ser autàrquica i basada en l'agricultura, i es menysprea sovint el comerç; la raó i la regularitat són dominats (la natura és domesticada, la topografia és geometritzada); l'organització politicosocial és uniformitzada, regida per "savis".<ref name="utopia i ciència-ficció">Simbor Roig, Vicent: ''[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000035/00000053.pdf La utopia segons Llorenç Villalonga]''</ref>

Durant la primera meitat del [[segle XIX]], la utopia comença a passar del terreny merament literari al dels actes. Les utopies socials de l'[[romanticisme|època romàntica]], titllades de "[[socialisme utòpic]]" pels [[marxistes]] posteriors,<ref>{{GEC|0238987&BATE|socialisme utòpic}}</ref> van instigar una sèrie d'intents de reconstrucció moral i social basant-se en l'esperança, vehiculada durant la il·lustració, que la humanitat evoluciona de manera natural vers un futur millor, esperança que semblava confirmar-se amb el nou fenomen de la [[Revolució Industrial|industrialització]].

A mitjansmitjan de segle, aquest tipus d'utopisme idealista es va veure modificat per l'emergència del conflicte de la [[lluita de classes]]. Dins d'aquest context més aspre, van aparèixer una sèrie de noves doctrines que preconitzaven l'alliberament del proletariat com a condició prèvia per assolir un món just, lliure i en pau. I afegien que, si calia, aquest alliberament es faria a través de la violència. Pels [[marxistes]], la solució utòpica passava per la conquesta de l'estat i la instauració del [[comunisme]]; pels [[anarquistes]], de [[Proudhon]] a [[Bakunin]], l'autoritat s'havia d'abolir per donar pas a col·lectius d'individus lliurement associats. El [[1871]], aquestes doctrines es van intentar posar en pràctica a la [[Comuna de París]], on la utopia es va convertir en tragèdia.<ref name="BNF"/>

D'aquest període es poden destacar obres com ''[[News from Nowhere]]'' de [[William Morris]] (1892), en què "''Nowhere"'' ("enlloc" - "utopia") és una societat del futur sense polítics basada en la propietat comuna i en el control democràtic dels mitjans de producció,<ref>{{ref-llibre | cognom=Morris | nom=William | enllaçautor=William Morris | títol=The Earthly Paradise | editorial=Obscure Press | anyarxiu=1903 | any=2006 | isbn=1846645239}}</ref> ''[[Looking Backward]]'' (1888) d'[[Edward Bellamy]], que descriu una societat de l'any 2000 fruit del socialisme utòpic o encara ''Gloriana, or the Revolution of 1900'' (1890) de [[Lady Florence Dixie]], utopia feminista en la que la protagonista es fa passar per un home, Hector l'Estrange, es fa elegir a la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]] i instaura el vot femení. El llibre s'acaba l'any 1999, amb la descripció d'una Gran Bretanya pròspera i pacífica regida per les dones.<ref name=gates>Gates, Barbara T. (ed.), ''In Nature's Name: An Anthology of Women's Writing and Illustration, 1780-1930'' [[University of Chicago Press]], 2002</ref>

AAl finals[[Fin de seglesiècle|''fin de siècle'']] encara va aparèixer una altra utopia major que marcarà igualment el segle següent i que alguns anomenaran "«la religió del [[progrés]]"»<ref name="BNF"/> Les noves descobertes tecnicocientífiques meravellen la societat: les [[exposicions universals]] creen un efímer exemple de món ideal, on les tenebres són vençudes per l'electricitat, les locomotives a vapor apropen els homes i suprimeixen les distàncies i les màquines permetran abolir la pesantor del treball. [[Ernest Renan]], filòsof francès, afirmarà en la seva obra'' L'avenir de la science'', que "''«organitzar la humanitat de manera científica, tal és el darrer objectiu de la ciència moderna, tal és la seva audaciosa però legítima pretensió''"».<ref name="BNF"/> Tot i així, alguns observadors aïllats com [[Jules Verne]] o [[Samuel Butler]] van tenir el pressentiment que el món creat per la tècnica no seria obligatòriament un món feliç. Va ser durant aquesta fi de segle que les obres literàries utòpiques van començar a presentar elements distòpics que posen en guàrdia contra una possible mala evolució de la societat; un exemple n'és la novel·la ''[[Erewhon]]'' (anagrama de Nowhere''nowhere'', "enlloc") (1872) del citat Samuel Butler que, presentada com un llibre d'aventures, explica la descoberta d'una utopia amagada a les muntanyes de Nova Zelanda on la societat ha efectuat un retorn a la simplicitat després d'haver constat els perills de la tecnologia.

Aquest entusiasme va veure's malmenat per les dues guerres mundials, els efectes del [[crac del 29]], el sorgiment del [[nazisme]] i la descoberta dels estralls causats per l'[[estalinisme]]; si bé el nazisme no va ser cap utopia política en si, va permetre posar de manifest tendències latents de la tradició utòpica occidental, com l'obsessió per a la transparència, la subordinació de l'individu a un Estat (o un sol líder) capaç de guiar-lo i l'atracció de la puresa; la idea utòpica de l'emergència d'un home nou regenerat obrirà les portes de la utopia del cos, que passarà de l'[[higienisme]] a l'[[eugenèsia]].<ref name="BNF"/> Pel seu cantó, el destí de les societats comunistes d'Europa oriental va accentuar la qüestió de la contra-utopia, en constatar que una utopia que havia mobilitzat tants anhels es convertia en un malson de violència política.<ref name="BNF"/> Aquest ambient pessimista va intensificar-se durant la [[guerra freda]], reflectit en nombroses obres tant literàries com cinematogràfiques de caràcter distòpic.

A finalsla darreria dels [[anys 60]], el filòsof alemany [[Herbert Marcuse]] va declarar "«la fi de la utopia"»: d'una banda s'havia ensorrat la creença en el [[progrés]] continu i automàtic cap al benestar en demostrar-se, en particular amb el nazisme, que una regressió sobtada vers la barbàrie sempre era possible; d'altra banda, l'alternativa utòpica de la construcció d'una societat comunista no havia acomplit la seva promesa.

Malgrat això, dins d'un context de [[descolonització]], de desenvolupament de la [[República popular de la Xina|revolució xinesa]] i de prosperitat capitalista, els països occidentals van veure un ressorgiment en força dels moviments de caràcter utòpic. Aquests, però, van presentar una novetat: aquest cop, els protagonistes gairebé exclusius van ser-ne els [[joventut|joves]], més aviat benestants, que es va revoltar contra el model de societat; aquests moviments es caracteritzaran per una crítica radical de les institucions que reprodueixen les relacions d'autoritat, com la família i les escoles, i pel desig de reinventar noves relacions socials lliures. Van ser les revoltes del [[maig de 1968]], amb l'aparició del moviment [[hippy]], del [[feminisme]] modern i de la "[[revolució sexual]]".<ref name="BNF"/>

Entre la fi del [[segle XX]] i principisprincipi del [[segle XXI]], sorgeixen de forma recurrent altres utopies basades en la manera de viure junts, de treballar i d'anar més enllà dels models dominants, com l'[[ecologisme]] i l'[[altermundisme]], evolucions de les primeres propostes hippies;<ref name="BNF"/> d'altra banda arrela la creença en una [[estat del benestar|societat del benestar]] garantida pel [[liberalisme econòmic]] i [[financer]] autoregulat, creença que sembla esfondrar-se amb la [[crisi borsària del 2008]]. Alhora, l'extraordinari desenvolupament de les tècniques de [[informàtica|processament de la informació]] fa aparèixer [[Ciberutopia|altres esperances utòpiques]]: els usuaris disposen de possibilitats d'expressió i d'intercanvi massives, en condicions de gran llibertat, i alguns hi veuen l'emergència d'una nova forma "d'intel·ligència col·lectiva" de caràcter mundial.<ref name="BNF"/>

Vicent Simborg, ena ''La utopia segons Llorenç Villalonga'', diu: "''«Les visions utòpiques han acompanyat l'[[literatura|activitat literària]] pràcticament des del començament. Davant unes situacions polítiques i socials viscudes com a imperfectes i injustes, la literatura oferia el domini de la ficció, on recrear els somnis d'unes noves civilitzacions equitatives i modèliques, allunyades de la insatisfactòria realitat quotidiana. Primer allunyades en l'espai (no ací, però sí en un altre país exòtic); després, en el temps (no ara, però sí unes dècades o uns segles més avant). La literatura es revestia de moral o de pedagogia''"».<ref name="utopia i ciència-ficció"/>

La literatura utòpica serà molt sovint una narració de viatges, la història d'un periple a la fi del qual es descobreix una realitat desconeguda en un indret imaginari. Aquesta tradició ja era present en la [[literatura antiga]], amb obres gregues com l'''[[Odissea]]'' d'[[Homer]] o la ''[[Història vertadera]]'' de [[Llucià de Samosata]] ([[segle II aC]]), i va proliferar durant l'[[edat mitjana]] cristiana amb relats de viatges i informes de peregrinacions, en especial les que es feien a [[Jerusalem]], amb la seva promesa de redempció en arribar a aquesta vila. Altres obres d'aquest gènere van ser la ''Navegació de Sant Brandà'' ([[segle X|segles X]] - [[segle XI|XI]]), d'origen irlandès, en què el sant i els seus companys boguen d'illa en illa a la recerca del paradís terrenal; el ''Roman d'Alexandre'' (adaptat des de l'antiguitat fins al [[segle XIII]]), on les conquestes menen l'emperador fins als confins de la Terra, a les portes del Paradís, on acaba per comprendre la seva pròpia finitud; ''Le pèlerinage de la vie humaine'', escrit al [[segle XIV]] pel monjo poeta [[Guillaume de Digulleville]], que converteix el pelegrinatge a Jerusalem en una al·legoria de l'existència: per accedir a la Jerusalem celestial, primer cal acceptar de morir.<ref name="BNF"/>

Fora de la literatura, el seu terreny original, la utopia ha estat il·lustrada abundantment en la pintura i altres arts, però amb els corrents avantguardistes del [[segle XX]], el mateix art es converteix enesdevé un laboratori d'experiències utòpiques. Als [[anys 1910]], a Europa es coneix un doble fenomen: d'una banda, artistes com [[Kandinski]], [[Mondrian]] i [[Kazimir Malèvitx|Malèvitx]], cadascun amb el seu propi moviment, fundentfunden l'[[art abstracte]]; d'altra banda, amb [[Bauhaus]] a Alemanya, [[De Stijl]] als Països Baixos i les grans mobilitzacions desencadenades par la revolució russa, els artistes volen participar en la transformació social, trencar les barreres entre les [[belles arts]] i les [[arts aplicades]], posar-se al servei de la creació industrial i "«embolcallar la terra amb una forma i un significat nous"». Així, aquests dos moviments fan aparèixer la figura de l'artista com a creador d'utopies, inventor de formes inèdites i precursor del futur.<ref name="BNF"/>

Pel seu cantó, el [[moviment futurista]], que va néixer el 20 de febrer de [[1909]] amb la publicació del ''[[Manifest del Futurisme|Manifest]]'' de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]], és emblemàtic del nou culte d'aquest principi de segle: el de la utopia de la tècnica. Així, durant aquesta època, un pintor com [[Fernand Léger]], fascinat per l'estètica de les màquines, introdueix l'element mecànic en la pintura. Alhora, les armes noves de la [[Gran Guerra]] i l'extensió del [[taylorisme]], emblema dels "[[Modern Times|temps moderns]]" ridiculitzats per [[Charles Chaplin|Charlot]], posen de manifest la cara inquietant de la tecnologia mecànica, plasmada en obres com la del dramaturg txec [[Karel Čapek]], ''[[R.U.R. (Robots Universals de Rossum)|R.U.R.]]'' (1920), que escenifica una revolta de robots, o la pel·lícula de [[Fritz Lang]] ''[[Metropolis]]'' (1926), que mostra màquines devoradores d'humans i un robot femení vehicle de les forces malèfiques.<ref name="BNF"/>

D'ençà que Thomas More va suggerir que l'hàbitat determina el caràcter igualitari de l'organització social, en especificar que els utopians vivien en "''«cinquanta-quatre ciutats construïdes a partir del mateix plànol''"», l'[[arquitectura]] és una de les arts que ha generat i que segueix generant més projectes utòpics.<ref name="BNF"/>

Durant el Renaixement es va produir una profunda reflexió sobre la ciutat ideal, que pretenia convertirfer-lane enuna obra d'art per si mateixa. Aquest corrent, aparegut el 1485, es va interessar principalment a l'arquitectura civil,. considerantConsidera la ciutat com una totalitat orgànica on les proporcions han de dominar les parts per crear un conjunt harmoniós. Un dels primers projectes concretats va ser el de [[Filarete]], realitzat entre els anys 1457 i 1464 per al seu protector [[Francesco Sforza]]. Al començament del segle XVI, [[Leonardo da Vinci]] també va imaginar noves formes d'urbanisme que reflectien la preocupació per l'ordre i la higiene. El camp militar va permetre transformar molts d'aquests projectes en realitat, gràcies a la construcció de ciutadelles i forts, com per exemple el de Palma Nova a [[Venècia]] (1593).<ref name="BNF"/>

A finalsfinal del segle XIX, amb el creixement de les ciutats i dels seus suburbis obrers miserables, [[Ebenezer Howard]], lector de [[John Ruskin]] i de [[William Morris]], va inventar la [[ciutat jardí]]; el mateix anhel de restaurar l'equilibri entre la ciutat i el camp es va fer palès en els arquitectes [[Bruno Taut]] o [[Frank Lloyd Wright]].

A Catalunya, el [[1860]] es va aprovar el [[pla Cerdà]] per a eixamplar [[Barcelona]]. [[Ildefons Cerdà]] va ser un dels pioners catalans del socialisme utòpic i anhelava convertir Barcelona en una ciutat moderna i 'socialment' igualitària i higiènica.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Les utopies socials i la construcció de la ciutat: l’Eixample i el Pla Cerdà |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=895e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref> El seu pla original preveia jardins a cada illa de cases i, a cada barri, un parc comunal de quatre a vuit illes d'extensió a més d'hospitals, mercats, esglésies i centres cívics; a tocar del [[riu Besòs]] hi havia previst destinar terrenys per a un gran bosc.<ref name="gencat1307"/> Com altres reformadors urbans de l'època, partidaris del socialisme utòpic, Cerdà rebutjava de ple la primacia de la màquina per damunt de l'home; per això no es va preocupar de reservar sòl per a les indústries i així ho va fer constar, el que hauria obligat, si el seu pla s'hagués mantingut, a la classe obrera d'anar a viure als extraradis on hi hauria les fàbriques.<ref name="gencat1307"/>

* '''utopies sociopolítiques''': a Europa, fins a les [[revolucions de 1848]], les aspiracions utòpiques van ser essencialment marcades pel seu optimisme idealista, desenvolupant idees com la "república universal", la "[[cosmopolitisme|fraternitat dels pobles]]" o la "pau mundial" com a fi inevitable de la història, i actes com la [[declaració universal dels drets humans]] o la creació de l'[[esperanto]] com a nova llengua universal. Més endavant, el [[comunisme]] i l'[[anarquisme]] van originar nombroses experiències pràctiques de la seva aplicació (com el barri de [[Nova Icària]] a [[Barcelona]]), i als anys 1960 van florir propostes [[comunalisme|comunalistes]] com les [[comuna (societat)|comunes]] hippies o els [[quibuts]] a Israel.

* '''utopies religioses''': des de ben antic, les [[religions abrahàmiques]] vehiculen promeses utòpiques, desenvolupades sobretot en el seu vessant popular, com ara l'[[escatologia]], el [[mil·lenarisme]] o l'[[apocatàstasi]]. A partir del segle XVII, la colonització del Nou Món també va oferir una terra "«verge"» a diferents moviments religiosos, que van poder concretar-hi els seus somnis de "purificació" tot creant diverses comunitats: van ser, per exemple els [[puritans]], els [[amish]] o, més tard, els [[mormons]].

La ubicació d'un indret anomenat "«enlloc"» ha variat evidentment al llarg del temps: les [[illa|illes]], en tant que món a part, han estat sempre fascinants, així com els espais misteriosos situats darrere les altes [[muntanyes]] llunyanes o a les regions prop del [[pol sud]], però també se l'ha citat més enllà de la pròpia terra, com per exemple a la [[lluna]] o en altres planetes. Fins i tot es troba a vegades fora del [[temps]], en el passat o en el futur...<ref name="BNF"/>

* [[Jardí de l'Edèn]], concepte present en totes les cultures des de la més remota antiguitat (ja és citat, amb altres noms, a [[Mesopotàmia]] i a l'[[Índia]] antiga), representa l'indret on prosperà l'edat d'or de la humanitat primigènia, abans de cometre el pecat de voler obtenir la "coneixença".

* [[País del Preste Joan]], reialme cristià misteriós, situat segons les llegendes medievals a "l'Orient", més enllà dels països pagans.