Obre el menú principal

Canvis

17 bytes afegits ,  fa 5 mesos
[[Fitxer:Earth-lighting-winter-solstice EN.png|thumb|left|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'hivern]]
[[Fitxer:ReflectedSolarRadiation Solstices.jpg|thumb|245px|Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud ([[watt]]s/[[m²]])]]
En el '''solstici d'hivern''', el Sol es troba en la posició més meridional de la terra (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" a les nostres latituds. A partir d'aquesta data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena ''[[equinocci]]'' ''de primavera'' (comença aquesta estació, del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis'', 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.
 
A partir d'eixa data, el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí ''september'', el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de "dia" i 12 hores de "nit").
Usuari anònim