Jürgen Habermas: diferència entre les revisions

És el principal representant de la "[[Segona Escola de Viena|Segona Generació]]" de l[[Escola de Frankfurt|'Escola de Frankfurt]] i un dels exponents de la [[Teoria crítica|Teoria Crítica]] desenvolupada a l'[[Institut de Recerca Social|Institut d'Investigació Social]]. El seu contacte amb la Teoria Crítica li va servir per a ampliar els seus interessos intel·lectuals i endinsar-se en dos corrents de pensament que han marcat la seva obra: el [[marxisme]] i la [[Psicoanàlisi|psicoanàlisi.]] <ref>{{Ref-web|títol=Philosophica: Enciclopedia filosófica on line — Voz: Jürgen Habermas|url=http://www.philosophica.info/voces/habermas/Habermas.html#toc0|consulta=2019-05-28|llengua=es-ES|nom=Josemaría Carabante|cognom=Muntada}}</ref>

Gràcies a una activitat regular com a professor en universitats estrangeres, especialment als Estats Units, així com per la traducció dels seus treballs més importants a més de trenta idiomes, les seves teories són conegudes, estudiades i discutides al món sencer. Entre les seves aportacions destaquen la construcció teòrica de l’[[:es:Acción_comunicativa|acció comunicativa]] i la [[:es:Democracia_deliberativa|democràcia deliberativa]].

Jürgen Habermas va estudiar filosofia, història, psicologia, literatura alemanya i economia a les universitats de Gotinga, Zürich y Bonn. [[Nicolai Hartmann]], Wilhelm Keller, Theodor Litt, Johannes Thyssen, Hermann Wein, Erich Rothacker y Oskar Becker van ser alguns dels seus professors durant els estudis de llicenciatura. EnAl 1954, sota la direcció dels dos últims professors citats, va defensar a la Universitat de Bonn la seva tesis doctoral sobre el tema «L’Absolut i la historia: De les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui dia es manté inèdita. Entre els seus companys d’estudis, va establir amistat amb [[Karl-Otto Apel]], una fructífera relació intel·lectual que es manté fins al present.

Amb anterioritat, enal 1953, publicà el seu primer article: una recensió crítica de la obra de [[Martin Heidegger|Heidegger]] “Introducció''Introducció a la metafísica'', que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger» (“Mit“''Mit Heidegger gegen Heidegger denken”denken''”), article que li va proporcionar certa notorietat. En els següents anys es guanyaria la vida mitjançant col·laboracions amb la premsa.

Habermas és, en certa manera, beneficiari de la tradició marxista a l'Escola de Fráncfort, doncs recopila i asimila diferents corrents filosòfiques (per exemple, la fenomenologia o el psicoanàlisi), proposant una nova teoria de la societat. Dita filosofia i teoria es troben estretament vinculades amb la seva obra en la mesura en que han sigut les seves inquietuds polítiques i socials les quals el van obligar a reflexionar sobre la racionalitat, i a proposar un model discursiu de raó que serveix de fonament per les diverses disciplines científiques, però que determinen tembétambé un nou concepte de societat, replantejant l'ètica, la política i el dret.

'''1. Definir''' la relació de la teoria amb la praxis. A la deixant de l'Escola de Fràncfort, era rellevant justificar novament les intencions pràctiques de la investigació social, sobrepassant les perspectives tecnòcrates que redueixen la praxis a la simple aplicació tècnica de informacions científiques. <ref>{{Ref-web|títol=Philosophica: Enciclopedia filosófica on line — Voz: Jürgen Habermas|url=http://www.philosophica.info/voces/habermas/Habermas.html#toc1|consulta=2019-05-28|llengua=es-ES|nom=Josemaría Carabante|cognom=Muntada}}</ref>

2. Criticar científicament les societats on triomfa el capitalisme tardà, o intervingut, que havien desvaloritzat el projecte emancipador de la Modernitat, la qual cosa exigia replantejar els ideals il·lustrats. Doncs, en front del pessimisme de l'Escola de Fràncfort, Jürgen va entendre dita Modernitat com un projecte per finalitzarinacabat. EntenentLa seva concepció de l'espai públic com una àmbit de deliberació, dela reivindicació d'una radicalització democràtica, yi ambla unaseva proposta política deliberativa fonamentada ensón manifestacions per d'aquesta segona inquietud (reivindicar la radicalització democràtica).

'''3. Superar''' el terme restringit de raó que oculta al plantejament positivista, i defensant un concepte de raó ampli i inclusiu sobre el que pugui sustentar-se no només la ciència empírica, sinó també la ciència social, l'ètica yi la moral o la política.