Jürgen Habermas: diferència entre les revisions

El pensament de Kant té un lloc destacat a l'obra de Habermas, i el de Karl Marx exerceix un paper decisiu. L'estret vincle entre una filosofia de la raó molt ambiciosa en termes normatius i una teoria empírica de la societat, és una característica de Marx que Habermas fa seva i el distingueixdistingeix d'altres contemporanis i, en particular, del sociòleg Niklas Luhmann i del filòsof John Rawls, amb qui, no obstant, comparteix preocupacions comuns.

La integració de filosofia i ciència social en una teoria crítica de la societat, és el tret distintiu de l'obra habermasiana. Malgrat Habermas es val del concepte filosóficfilosòfic de raó i l'utilitza explícitament en termes de filosofia del llenguatge, el fa per poder desenvolupar una toriateoria social. Es recolza en la idea d'una completa transformació de la crítica del coneixement en crítica de la societat. D'aquí que resulti unilateral entendre a Habermas com a mer filòsof de la fundamentaciófonamentació argumentativa i de l'[[:es:Ética_del_discurso|ètica discursiva.]]

A diferència de [[Karl Marx|Marx]], Habermas entén que el canvi social s'ha de donar en un àmbit simbólicsimbòlic, en l'àmbit de la comunicació i l'enteniment entre subjectes. D'aquesta manera, aquesta crítica és similar a la reflexió que realitzen Thodor Adorno i Max Horkheimer. Després d'aquest moment inicial, Habermas repensarà aquesta distinció entre treball i interacció com dos moments irreductibles de l'acció i tractarà d'incloure en la labor productiva (el treball) components de la interacció, per la cualqual cosa dirà que és possible pensar un canvi social des del camp del treball.

Habermas considera que existeixen tres crisis: la crisis de les filosofies de base teològica o metafísica, la crisis de la legitimació de l'Estat contemporani i la crisis del positivisme jurídic. Per superar-les, proposa la [[teoria de l'acció comunicativa]], amb base en la filosofia pràctica de [[Immanuel Kant|Kant]], i en la que planteja no imposar una llei, sinosinó proposar una teoria amb aspiració universal.

A partir de la publicació, en 1981, de la seva obra fonamental: la ''[[Teoria de l'acció comunicativa]]'', els seus anàlisis i reflexions s'han orientat cap a la fonamentació de l'ètica discrusivadiscursiva, la defensa de la democràcia deliberativa i dels principis de l'[[Estat de dret]], així com cap a les bases normatives requerides per configurar i, fins i tot, constitucionalitzar una esfera pública mundial.