Diferència entre revisions de la pàgina «Émile Durkheim»

20 octets eliminats ,  fa 8 mesos
cap resum d'edició
Per tal que la divisió del treball social generi força moral a la societat moderna, doncs, s’ha de fer front a les patologies esmentades i la clau per a superar-les, rau en la justícia social.
 
==== '''Les Regles del Mètode Sociològic (1895)''' ====
[[Fitxer:The Rules of the Sociological Method.jpg|miniatura|240x240px|Portada de l'edició francesa de ''Les regles del mètode sociològic.'']]
Durkheim tenia un gran interès per dotar a la sociologia de la fermesa necessària perquè arribés a la categoria de ciència social positivista. Per a tal efecte, escrigué ''Les Regles del Mètode Sociològic'', en el qual predica l’exigència de tres regles bàsiques per a fer sociologia. Tals són: evitar pre-nocions i prejudicis previs; tenir com a objecte d’estudi  els fenòmens exteriors i comuns als individus; i separar l’anàlisi dels valors personals, és a dir, evitar els subjectivismes.
L’autor examina els ''fets socials'' (objecte d’estudi) com si fossin coses, entenent com a cosa tot allò que és donat, que s’ofereix o que s’imposa a l’observació i que no pot ésser modificat per simple voluntat pròpia. Des d’aquesta perspectiva, s’aconsegueix l’objectivitat necessària per a la seva anàlisi científica. Parafrasejant a Durkheim: “''Tractar als fenòmens com a coses, és tractar-los en qualitat de dada que constitueixen el punt de partida de la ciència''”. (Durkheim, 1986, p.68).
 
==== '''El suïcidi (1897)''''' '' ====
En aquesta obra, Durkheim pretén exemplificar la seva teoria sociològica analitzant objectivament el que es pot considerar uns dels actes més individual i personal existent, el suïcidi. Sense cap mena d’interès envers el motiu individual que pot donar peu a tal esdeveniment, se centra en explicar les variacions en les taxes de suïcidi comparant-les amb les d’altres països.  
 
Durkheim determina quatre tipus de suïcidi, depenent de si les corrents suicidògenes són més o menys accentuades: l’egoista, l’altruista, l’anòmic i el fatalista.
 
==== '''Les formes elementals de la vida religiosa (1912)''' ====
Amb pretensions de comprendre com s’esdevene la cohesió social i la naturalesa de l’autoritat, Durkheim estudia l’origen de la religió en el sistema totèmic australià, ja que correspon a una de les societats més simples existent. Cal precisar que no s’ha d’observar la religió com a una creença a quelcom transcendent, sinó per l’oposició entre allò sagrat i allò profà.
 
En totes les religions s’esdevenen dos moviments, el procés de profanització, on s’originen normes fruit la distinció entre el bé i el mal; i el de simbolització, el qual emergeix del primer i es caracteritza per representar el sentiment d’identitat i la cohesió social a través d’un símbol material, el qual expressa la unió del clan.
 
== Bibliografia ==
{{millorar referències|data=desembre de 2012}}
* [[Robert N. Bellah|Bellah, Robert N.]] (ed). 1973. ''Emile Durkheim: On Morality and Society, Selected Writings''. Chicago: The University of Chicago Press.
* Marx, K., Engels, F., Andler, C., & Ormaechea, R. G. (1932). ''Manifiesto comunista'' (No. 04; HX276, M3.). Ediciones Europa-América.
 
== Webgrafia ==
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/durkheim.htm
 
https://www.ecured.cu/index.php/Emile_Durkheim
 
== Vegeu també ==
 
*[[Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica]].
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
6

modificacions