Émile Durkheim: diferència entre les revisions

Per tal que la divisió del treball social generi força moral a la societat moderna, doncs, s’ha de fer front a les patologies esmentades i la clau per a superar-les, rau en la justícia social.

 

[[Fitxer:The Rules of the Sociological Method.jpg|miniatura|240x240px|Portada de l'edició francesa de ''Les regles del mètode sociològic.'']]

Durkheim tenia un gran interès per dotar a la sociologia de la fermesa necessària perquè arribés a la categoria de ciència social positivista. Per a tal efecte, escrigué ''Les Regles del Mètode Sociològic'', en el qual predica l’exigència de tres regles bàsiques per a fer sociologia. Tals són: evitar pre-nocions i prejudicis previs; tenir com a objecte d’estudi  els fenòmens exteriors i comuns als individus; i separar l’anàlisi dels valors personals, és a dir, evitar els subjectivismes.

L’autor examina els ''fets socials'' (objecte d’estudi) com si fossin coses, entenent com a cosa tot allò que és donat, que s’ofereix o que s’imposa a l’observació i que no pot ésser modificat per simple voluntat pròpia. Des d’aquesta perspectiva, s’aconsegueix l’objectivitat necessària per a la seva anàlisi científica. Parafrasejant a Durkheim: “''Tractar als fenòmens com a coses, és tractar-los en qualitat de dada que constitueixen el punt de partida de la ciència''”. (Durkheim, 1986, p.68).

 

En aquesta obra, Durkheim pretén exemplificar la seva teoria sociològica analitzant objectivament el que es pot considerar uns dels actes més individual i personal existent, el suïcidi. Sense cap mena d’interès envers el motiu individual que pot donar peu a tal esdeveniment, se centra en explicar les variacions en les taxes de suïcidi comparant-les amb les d’altres països.  

 

Durkheim determina quatre tipus de suïcidi, depenent de si les corrents suicidògenes són més o menys accentuades: l’egoista, l’altruista, l’anòmic i el fatalista.

 

Amb pretensions de comprendre com s’esdevene la cohesió social i la naturalesa de l’autoritat, Durkheim estudia l’origen de la religió en el sistema totèmic australià, ja que correspon a una de les societats més simples existent. Cal precisar que no s’ha d’observar la religió com a una creença a quelcom transcendent, sinó per l’oposició entre allò sagrat i allò profà.

 

En totes les religions s’esdevenen dos moviments, el procés de profanització, on s’originen normes fruit la distinció entre el bé i el mal; i el de simbolització, el qual emergeix del primer i es caracteritza per representar el sentiment d’identitat i la cohesió social a través d’un símbol material, el qual expressa la unió del clan.

 

{{millorar referències|data=desembre de 2012}}

* [[Robert N. Bellah|Bellah, Robert N.]] (ed). 1973. ''Emile Durkheim: On Morality and Society, Selected Writings''. Chicago: The University of Chicago Press.

* Marx, K., Engels, F., Andler, C., & Ormaechea, R. G. (1932). ''Manifiesto comunista'' (No. 04; HX276, M3.). Ediciones Europa-América.

 

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/durkheim.htm

 

https://www.ecured.cu/index.php/Emile_Durkheim

 

 

*[[Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica]].

 

{{commonscat}}