|
| autoritat = (Scop. Fr.) Singer
}}
Comida preferida de los Peruanos
La '''paloma''' ('''''Macrolepiota procera''''' del [[Grec antic|grec]] ''Macro'': gran; ''lepiota'', ''lepís'': esquama, ''otós'': orella ("gran orella esquamosa"); del [[llatí]] ''procera'', ''procerus'': alt, esvelt) també anomenat '''apagallums''',<ref>{{ref-llibre|cognom=Cuello Subirana|nom=Josep|títol=Els noms dels bolets|pàgines=493|lloc=Bellaterra|editorial=Lynx|any=2007|isbn=978-84-96553-39-2}}</ref> '''bolet del frare''', '''cama-seques''', '''capell del senyor''', '''coloma''', '''cogomella''', '''cogombre''', '''farinosa''', '''maneta''', '''pamperol''', '''pampinella''' o '''pimpinella (farinosa)''', '''paraigua''' o '''paraigües''', '''pota d'ase''' i '''senyal d'alzina''' és un [[bolet]] comestible de l'ordre dels [[agaricals]]. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. Creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor. És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat. Cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.
== Morfologia==
És el més gran bolet de làmines. Tot i que les mides normals són 10-30 cm d'alçària i 10-25 cm de diàmetre barret, pot assolir mides espectaculars de 40 cm d'alçària i 35 cm de barret.
De jove, el barret és esfèric o ovoide. En créixer, s'obre i s'aplana, podent assolir formes molt variades des d'aplanat deprimit fins a lleugerament umbonat. La [[cutícula]], que inicialment és llisa, aviat s'esquinça formant grans esquames cotonoses de color bru fosc tirant a vermellós, fàcilment separables, sobre un fons molt fibril·lós de color gris-[[crema (color)|crema]], al centre és més fosc i menys esquamós.
Les làmines més pàl·lides, de color blanc-crema, són amples i atapeïdes i no arriben a tocar el peu i soldades a un collar. El peu, del mateix color que el capell, és separable i està proveït d'un anell doble que es pot fer córrer amunt i avall. La carn, tova i blanquinosa al barret i molt fibrosa al peu, d'olor suau i fruitada, té un gust semblant al de les avellanes.
== Perill de confusió ==
''[[Lepiota helveola]]'' pràcticament té el mateix aspecte de la paloma, però en petit. Forma part de ''[[Lepiota brunneoincarnata]]'', totes metzinoses. De mida petita, pot fer entre 2 i 8 cm. d'alçada. Però a part de la mida, és molt fàcil d'identificar perquè la seva carn es torna rogenca en trencar-la. Provoca intoxicacions semblants a la [[farinera borda]] (''Amanita phalloides''). Aquest fong és el causant de diverses intoxicacions mortals a Catalunya en què els intoxicats havien collit els exemplars a uns jardins públics. Per evitar confusions, cal rebutjar totes les lepiotes de talla petita.
La presència d'anell al peu fa que, per molta gent, sigui poc atractiu i considerat verinós, possiblement per la semblança amb els bolets del gènere ''[[Amanita]]'', alguns d'ells mortals, però aquests tenen una volva a la base del peu, i l'anell és més baix i mai no és mòbil.
== Referències ==
{{Referències}}
== Galeria==
<gallery>
Fitxer:MacrolepiotaProcera0.JPG|Exemplar jove
Fitxer:Macrolepiota procera 90.jpg|Abans d'esclatar
Fitxer:MacrolepiotaProcera.JPG|Un grup de diverses mides
Fitxer:White mushroom.jpg|La mida ideal
RNK 0930 Macrolepiota.jpg
RNK 0932 Macrolepiota.jpg
Macrolepiota proc.JPG
Macrolepiota procera (1).jpg
Parasol 1.JPG
Macrolepiota procera 4.jpg
Macrolepiota procera 12.jpg
</gallery>
{{commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Viccionari-lateral|Paloma}}
[[Categoria:Agaricàcies]]
| 