Revisió del 14:00, 28 maig 2019 modifica Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:01, 29 maig 2019 modifica desfés Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{FR\|data=setembre de 2016}} [[Fitxer:LA LEY FLANQUEADA POR LA JUSTICIA Y EL DERECHO. TRIBUNAL SUPREMO DE ESPAÑA.jpg\|thumb\|La Llei flanquejada per la Justícia i el Dret. Grup escultòric realitzat per Miguel Blay que corona la façana de la [[Convent de les Salesas Reales (Madrid)\|seu]] del [[Tribunal Suprem d'Espanya\|Tribunal Suprem]].<ref>{{ref-web\|url=https://es-la.facebook.com/150426278367459/photos/a.171886302888123.43812.150426278367459/439436046133146/\|títol=Consejo General del Poder Judicial\|editor=Facebook\|data= 28 de febrer de 2013}}</ref>]] El '''poder judicial d'Espanya''' és el conjunt de [[jutjat\|jutjats]] i [[tribunal de justícia\|tribunals]], integrat per [[jutge\|jutges]] i [[magistrat\|magistrats]], que tenen la potestat d'administrar [[justícia]] en nom del [[Rei d'Espanya\|Rei]].{{sfn\|Pérez de Lama\|1998\|p=289}} El poder judicial té assignada una administració, l'administració judicial, pel Títol VI de la Constitució.{{sfn\|Pérez de Lama\|1998\|p=45}} L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el [[Tribunal Suprem d'Espanya]],{{sfn\|Pérez de Lama\|1998\|p=292}} després hi ha l'[[Audiència Nacional]], els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials.{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=184}} El [[Tribunal Constitucional d'Espanya]] és un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la [[Constitució espanyola]] que es troba fora de l'organigrama del poder judicial.{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=189}} Els correspon en exclusiva l'exercici de la [[jurisdicció\|potestat jurisdiccional]],{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=180}} jutjant i fent executar el jutjat.{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=183}} En exercici d'aquesta potestat, els Jutjats i Tribunals coneixen i decideixen tots els [[procés jurisdiccional\|processos]] contenciosos dels ordres [[dret civil\|civil]], [[dret penal\|penal]], [[dret administratiu\|contenciós-administratiu]], [[seguretat social\|social]] i [[dret militar\|militar]]. El coneixement i decisió de dits [[procés jurisdiccional\|processos]] consisteix en la tramitació i pronunciament sobre el fons de l'assumpte que els plantegin les parts, siguin aquestes autoritats o particulars. {{CC\|2019}} També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de [[assumpte no contenciós\|jurisdicció voluntària]]. Aquests són principalment la protocol·lització de [[testament]]s hològrafs (escrits pel testador ''de pròpia mà'') i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els [[Registre de l'Estat Civil\|Registres de l'Estat Civil]], sent responsables de la custòdia i ''llevanza'' dels llibres que registren el naixement, [[estat civil]], els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la [[mort\|defunció]] de les [[persona física\|persones]]. {{CC\|2019}} ==Principis constitucionals del poder judicial== Línia 11: '''Principi d'imparcialitat''': En garantia de la tutela judicial efectiva assegurada a tots els ciutadans per la Constitució, la Llei Orgànica del Poder Judicial proscriu la intervenció de jutges i magistrats en el coneixement i decisió d'assumptes en els quals puguin tenir interès com a part, bé sigui a títol personal o com a representants d'altres persones. Els jutges i magistrats estan obligats a abstenir-se de conèixer o decidir aquests assumptes, i en cas de no fer-lo poden ser recusats per la part que es crea perjudicada; un Tribunal superior jeràrquicament decidirà l'incident de recusació i, en cas de trobar fundat el seu plantejament, apartarà al jutge o magistrat recusat de la causa. :Són causes de [[recusació]], entre altres, l'amistat íntima o enemistat manifesta del Jutge o Magistrat amb les parts o els seus advocats, procuradors, perits i testimonis; també ho és el parentiu fins al quatre o segon grau consanguini, segons els casos, amb les mateixes persones. '''Principi d'independència''': Els jutjats i tribunals són independents de tota autoritat o persona en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional, fins i tot respecte de Tribunals superiors i dels òrgans de govern del Poder Judicial.{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=183}} '''Principi d'inamovibilitat''' Els jutges i magistrats són inamovibles i no poden ser traslladats, suspesos, separats ni jubilats sinó per les causes i amb les garanties establertes en la Llei. :Això vol dir que, fora d'aquestes causes i conformement a aquest procediment, ningú pot impedir temporal o definitivament a un Jutge o Magistrat la permanència en el seu càrrec i el lliure exercici d'aquest, és a dir, es proscriu tota forma d'interferència en la Carrera Judicial. '''Principi de responsabilitat''':{{sfn\|Rebollo Delgado\|Pais Rodríguez\|2004\|p=183}} Els jutges i magistrats són personalment responsables per les infraccions disciplinàries i penals que cometin en l'exercici de les seves funcions; aquesta responsabilitat només pot exigir-se per la via disciplinària legalment establerta, sense interferència dels [[poder executiu\|poders executiu]] o [[poder legislatiu\|legislatiu]], o a través del procediment penal ordinari. '''Principi de legalitat''': En l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals, els jutges i magistrats estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, igual que la resta d'autoritats i que el conjunt dels ciutadans. Línia 112: == Bibliografia == {{ref-llibre \|cognom=Pérez de Lama \|nom=Ernesto (dir.) \|títol=Manual del Estado Español 1999\|lloc=Madrid \|editorial=LAMA \|any=1998 \|isbn=84-930048-0-4 }} * {{ref-llibre \|cognom=Rebollo Delgado \|nom=Lucrecio \|cognom2= Pais Rodríguez \|nom2= Ramón \|títol=Introducción al derecho I (Derecho público) \|lloc=Madrid \|editorial=Dykinson \|any=2004 \|isbn=84-9772-331-7}} {{Ministeri de Justícia d'Espanya}} [[Categoria:Poder Judicial d'Espanya\| ]]

Poder judicial d'Espanya: diferència entre les revisions