Edat mitjana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
||
Línia 10:
La [[baixa edat mitjana]] es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les [[ciutat]]s impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió econòmica fou bruscament interromput a mitjan [[segle XIV]]: fou el principi del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'[[edat moderna]] europea.
En aquest llarg període de mil anys, hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes en tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una [[burgesia]] que, amb el temps, desenvoluparien el [[capitalisme]].<ref name="Hilton">Hilton, Rodney (ed., artículos de Maurice Dobb, Karl Polanyi, R. H. Tawney, Paul Sweezy, Kohachiro Takahashi, Christopher Hill, Georges Lefebvre, Giuliano Procacci, Eric Hobsbawm y John Merrington). ''La transición del feudalismo al capitalismo''. Barcelona: Crítica. 1977 {{ISBN|84-7423-017-9}}. </ref> També sorgiren formes polítiques noves: el [[califat]] islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina ([[pontificat]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]]), l'[[Imperi Bizantí]] i els regnes [[eslaus]] integrats en la [[cristiandat oriental]]; i en menor escala, tota mena de [[Ciutat estat|ciutats estat]], des de les petites [[ciutat imperial lliure|ciutats imperials lliures]] fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims ([[República de Venècia]]); i les monarquies feudals que, transformades en un model de [[monarquia autoritària]], prefiguren l'[[estat]] modern.A finals de l'edat mitjana es va descobrir américa, el gran descobridor va ser cristóbal colón i per aixó van canviar de época van passar a l'edat moderna.
[[Fitxer:Hommage au Moyen Age - miniature.jpg|thumb|300px|Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. ''Archives Départementales de Perpignan''. Un acte de [[vassallatge]] designa un [[noble]] de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu [[senyor]]. Li jura fidelitat, li dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu [[feu]] o [[senyoriu]]. El contracte de vassallatge es basa en obligacions mútues, que es van anar institucionalitzant en [[Imperi Carolingi|època carolíngia]], partint tant de l'evolució d'institucions del [[Baix Imperi Romà|baix imperi]] com, sobretot, del [[dret consuetudinari]] germànic]]
| |||