Quartà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Bibliografia: Afegint enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{
Un '''quartà'''<ref>{{Optimot|Quartà|Quarta}}</ref> és una mesura d'àrids antiga, equivalent a la dotzena part d'una [[quartera]] o a 4 [[picotí|picotins]]. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el [[mostassaf]] de les batllies catalanes disposava d'estris per al quartà estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona ([[Museu d'Història de Barcelona]]), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. El quartà de gra solia oscil·lar a l'entorn dels 6 litres; El quartà d'olives, al voltant dels 7 l; la de sembradura equivalia a la dotzena part de l'espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a [[Andorra]], un [[sesteró]]. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del [[
▲Un '''quartà'''<ref>{{Optimot|Quartà|Quarta}}</ref> és una mesura d'àrids antiga, equivalent a la dotzena part d'una quartera o a 4 picotins. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el [[mostassaf]] de les batllies catalanes disposava d'estris per al quartà estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona ([[Museu d'Història de Barcelona]]), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. El quartà de gra solia oscil·lar a l'entorn dels 6 litres; El quartà d'olives, al voltant dels 7 l; la de sembradura equivalia a la dotzena part de l'espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a [[Andorra]], un [[sesteró]]. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del [[Sistema mètric decimal]], però en molts àmbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple.
Una '''almosta''' en temps medievals era una mesura d'[[àrids]] submúltiple de la
== Referències ==
Linha 9 ⟶ 8:
== Vegeu també ==
*[[Càntir (unitat)]]
== Bibliografia ==
* [[Claudi ALSINA i CATALÀ]]; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː ''Pesos, mides i mesures dels Països Catalans''. Barcelona, Curial, 1990
{{Viccionari|quartà|quartà}}▼
{{Unitats de mesura de la Corona d'Aragó}}
▲{{Viccionari|quartà|quartà}}
[[Categoria:Unitats de volum tradicionals catalanes]]
|