David Riazànov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 15:
 
== Segon període d'exili ==
Poc després de la seva condemna de 1907, Riazanov va emigrar a Occident. Durant aquest segon interludi a l'estranger, Riazanov es va dedicar a la recercdarecerca històrica, estudiant la història de la Primera Internacional als arxius del Partit Socialdemòcrata Alemany i al British Museum de Londres, però també la història de l'anarquisme i del moviment obrer en general. Col·laborà en el diari de l'SPD ·Die Neue Zeit", dirigit per Kautsky, i en el diari dels socialdemòcrates austriacs "Der Kampf", dirigit per Bauer, Renner i Braun. Va estar molt relacionat amb Carl Grünberg (1861-1940), fundador de ''"Archiv für die Geschichte des Sozialismus und der Arbeiterbewegung"''.
 
Mentre estava a Londres, Riazanov va estudiar les edicions de The New York Tribuna i altres diaris, recopilant el material escrit per Karl Marx i Frederick Engels per a la premsa periòdica. Aquest periodisme de Marx i Engels, que Riazanov va recollir minuciosament, va ser publicat en forma de llibre el 1917, una publicació que va consolidar la reputació de Riazanov com un dels principals experts mundials en la producció literària d'aquests dos teòrics del socialisme modern.
Línia 23:
Riazanov també va participar en la Conferència de Zimmerwald de la Segona Internacional de 1915. Allà va rebutjar tant el suport social-patriòtic a la Primera Guerra Mundial com molts avançats per molts socialistes d'Europa occidental, així com el derrotisme revolucionari avançat pels bolxevics.
 
Durant la guerra, Riazanov va viure a París, on va participar freqüentment en els diaris socialistes de llengua russa Golos (The Voice) i Nashe Slovo (Our Word).
 
== Bibliografia bàsica ==