Berango: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Miranda (Biscaia) |
||
Línia 38:
Berango limita amb [[Sopelana]] pel nord, amb [[Urduliz]] pel nord-est, amb [[Erandio]] pel sud-est i amb [[Guetxo]] per l'Oest. En aquesta zona de materials eocènics sobre els quals l'erosió ha llaurat un paisatge obert, només destaquen alguns pujols com les forestes de [[Munarrikolanda]] (256 msnm), [[Saiherri]] (197 [[msnm]]) i [[Agirremendi]] (154 msnm). El riu [[Gobela]] recorre part del municipi i va a desembocar a la Badia de l'[[Abra]]. Rep els rierols [[Larrañazubi]] i nombroses fonts naturals.
==Historia==
La història de Berango es remunta a 40.000 anys. En aquesta època l'home prehistòric es trobava en la franja costanera que s'estén des de la ria de Plentzia fins a la ria de [[Bilbao]]. S'ha trobat restes d'útils de pedernal, així com les restes de túmulos funeraris descoberts en [[Munarrikolanda]], en els quals enterraven als seus morts fa ara uns 3.000 o 4.000 anys. Abans que donés començament nostra Era els habitants de Berango eren tinguts com pertanyents a la tribu basca dels [[caristis]], doncs aquests, segons [[Estrabó]] estaven assentats en un extens territori, delimitat per les localitats que avui coneixem com [[Deba (Guipúscoa)|Deba]], [[Getxo]], [[Treviño]] i [[Miranda (Biscaia)|Miranda]].
Gran part de les terres que ocupaven els caristis passaria a dir-se més tard Biscaia, nom que ja és esmentat en documentació datada entorn de l'any 900. De l'època medieval queden les cases-torre, destacant, per la seva conservació i la seva antiguitat, la d'Otxandategi que va poder haver-se manat construir en la primera meitat del segle XIII. Sobre la porta d'accés al seu interior es pot veure, esculpit en pedra, un escut d'armes que simbolitza l'enllaç d'una hereva d'aquest solar amb el V Senyor de [[Butrón]], celebrat cap a l'any [[1370]], i que fa una dècada va ser adoptat pel poble com el seu blasó distintiu. El primer testimoniatge documental sobre l'existència de l'església parroquial es remunta a l'any 1416, encara que Iturriza va més enllà i assegura que va ser construïda pels seus feligresos divisers, en el segle XII. Quant a l'ermita de Santa Ana, s'ha trobat documentació que revela s'estava construint en l'any [[1627]]. L'antiguitat dels caserius, que és equivalent a l'antiguitat dels cognoms autòctons doncs aquests van néixer dels noms d'aquells, es remunta a mitjan segle XV Entre els vuit molins fariners que va haver en Berango destaca per la seva antiguitat, contrastada documentalment, el de Poza.
| |||