Taula periòdica: diferència entre les revisions

Si comparam les [[configuració electrònica|configuracions electròniques]] dels elements amb la taula periòdica, ens adonem que cada període comença amb l'addició d'un electró en un nou [[nivell energètic]], no ocupat prèviament. Així, l'hidrogen i els elements del grup 1 tenen una configuració electrònica <chem>ns^1</chem>, en què <chem>n</chem> és el [[nombre quàntic]] principal del darrer nivell, o el més extern. Aquest nivell normalment s'anomena nivell o [[capa de valència]] perquè és el que caracteritza químicament l'element. Segons el tipus de configuració electrònica hom diferencia quatre grans blocs, s, p, d i f., Enels algunesquals taulessolen periòdiquesdiferenciar-se s'empren diferentsamb colors dediferents fonsen dealgunes lestaules caselles per a cadascun dels blocs amb l'objectiu de diferenciar-los fàcilmentperiòdiques.<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Selected Papers on The Periodic Table by Eric Scerri|url=http://dx.doi.org/10.1142/9781848164260|editorial=Imperial College Press|data=2009|isbn=9781848164260|nom=Eric|cognom=Scerri}}</ref>

Els elements dels grups 1 i 2 (a la figura 1A i 2A), l'[[hidrogen]], els [[alcalí|alcalins]], [[alcalinoterri]]s i l'[[heli]], tenen configuracions ''ns<chemsup>ns^1</chemsup>'' els dos primers i ''ns<chemsup>ns^2</chemsup>'' els dos darrers, i s'anomenen [[elements del bloc s]]. Està constituït per un total de catorze elements. Són elements químics els quals àtoms tenen electrons que inicien l'ocupació d'un nou nivell d'energia, la qual cosa fa que siguin fàcilment ionitzables i formin cations. És excepcional la posició de l'heli situat a la dreta de la taula periòdica per agrupar-lo amb la resta de gasos nobles amb els quals comparteix propietats. Això es degut a que el nivell <chem>''n = 1</chem>'' no té orbitals <chem>''p</chem>'' i l'heli completa el nivell.<ref name=":1" />

Els grups del 13 al 18 (a la figura 3A a 8A) tenen configuracions de <chem>ns^2np^1</chem> a <chem>ns^2np^6</chem>, respectivament, i s'anomenen [[elements del bloc p]]. En total hi ha trenta-sis elements si es compten els artificials del període 7. Són elements químics amb àtoms que completen els subnivells energètics <chem>''s</chem>'' i <chem>''p</chem>''. És un bloc on es produeix una transició del caràcter metàl·lic a no metàl·lic, de l'esquerra cap a la dreta, i més aviat els situats a la part superior que els de la part inferior. Al mig queden elements amb propietats entre uns i els altres que s'anomenen [[Metal·loide|metal·loides]] o semimetalls. Són el [[bor]] (B), el [[silici]] (Si), el [[germani]] (Ge); l'[[arsènic]] (As), l'[[antimoni]] (Sb), el [[tel·luri]] (Te), i el [[poloni]] (Po), situats en una diagonal que baixa d'esquerra a dreta. Els que tenen caràcter no metàl·lic són elements que poden acceptar electrons i formar anions. La configuració del nivell de valència <chem>ns^2np^6</chem> correspon als [[Gas noble|gasos nobles]] i és especialment estable, com es dedueix de les seves baixes reactivitats.<ref name=":1" />

Els elements dels grups 3 al 12 (a la figura 3B a 8B i 1B i 2B) s'anomenen ''elements'' o ''[[Metall de transició|metalls de transició'']] o ''[[elements del bloc d'']]. Cada una de les sèries horitzontals d'aquests elements correspon a l'ocupació tardana del subnivell ''d'' del nivell ''(n-1)'' d'aquests àtoms. Com qualsevol subnivell ''d'' pot acollir 10 electrons, hi ha 10 elements per a cada nivell (4, 5 i 6) d'aquest bloc. Tots tenen propietats típiques dels metalls. Els del període 7 són tots artificials i es desintegren molt ràpidament. S'han sintetitzat pocs àtoms i no és possible mesurar cap propietat.<ref name=":1" />

Finalment, queda el bloc f, els dels ''elements de transició interna'', constituït pels [[lantànid|lantanoide]]s i [[actínid|actinoide]]s que van ocupant els 14 orbitals ''f'' del nivell ''(n-2)''. Cadascun dels dos grups té elements molt semblants, amb propietats que es diferencien molt poc. Els situats després de l'urani (U) s'anomenen ''[[Element transurànic|elements transurànics]]'', i són tots artificials i inestables, excepte els primers ([[neptuni]], [[plutoni]] i [[americi]]) tots els seus [[Isòtop|isòtops]] tenen [[Vida mitjana|vides mitjanes]] de molt curta durada.<ref name=":1" />

Dins del [[Elements del bloc p|bloc p]] hi ha uns elements anomenats [[Metal·loide|semimetalls]], si bé tenen un comportament bàsicament de no-metall, presenten fenòmens com el de la semiconductivitat i defineixen una zona intermèdia entre els metalls i els no-metalls. Aquest elements són el bor del 2n període, el silici el 3r període, el germani i l'arsènic del 4t període, l'antimoni i el tel·luri del 5è, i el polonil'àstat del 6è.<ref name=":3" />