|
Quan les tropes alemanyes entren a França, la seva família, amb ella, fuig a Marsella. Hi coneix el poeta [[Jean Tortel]], [[Jean Lambert]] i [[Lanza del Vasto]]. Hi escriu bona part de les notes que després es publicaran com a ''Cahiers'' i l'article, entre d'altres, de ''[http://portal-lem.com/documents/langues/occitan/weil_le_genie_d_oc.pdf Le Génie d'Oc]''. S'interessa pels temes religiosos, i escriu sobre l'atenció com a mitjà per a rebaixar el mal, sobre la contemplació i la intuïció amb les coses sensibles, la poesia, la religió, la diferència entre el treball enriquidor i el deshumanitzat, etc.
Simone Weil vas'alinia alinear-seamb alel bàndol republicà, malgrattot i haver-se declarat pacifista, ja que consideravaconsidera que el conflicte eraés molt rellevant: ''“No““No me gustam’agrada, la guerra, peroperò loel que siempresempre me han’ha horrorizadohorroritzat másmés deés la guerrasituació esdels laqui situaciónes detroben quienesa se encuentran enla retaguardiarereguarda. CuandoQuan hevaig comprendidocomprendre que, atot pesari deels mismeus esfuerzosesforços, no podíapodia evitar de participar moralmentemoralment en estaaquesta guerra, esés decira dir, desearde todosdesitjar loscada díasdia, a todastota horashora, la victoriavictòria dedels unos,uns i la derrotadesfeta dedels otrosaltres, meem hevaig dichodir que París era paraper mía mi la retaguardiarereguarda, yi tomévaig agafar el tren paracap a Barcelona conamb la intenciónintenció de comprometercomprometre-me”m’hi”. Carta de 1938''
Va unir-seS'uneix a un grup de voluntaris internacionals que van anar primer a Barcelona i després a Aragó. VaHi ser-hi desés del 10 d’agost al 25 de setembre, quan vase havern'ha de marxatd'anar per una cremada accidental en unal campament de la seva unitat. Tot i això, mentre va serés allà, va escriureescriu la seva experiència en quaderns. Un projecte d’article deiadiu que odiavaodia la coacció militar, policial i del treball i les mentides difosesque es difonen per la premsa i la ràdio, i que justament, aquestes quatre condicions es donavendonen en el bàndol que defensavadefensa. Malgrat que a la Generalitat de Catalunya hi haguésha membres del FAI, van cridarcriden a files, van afusellarafusellen presumptes insurrectes i els alts càrrecs de l’administració i empresesde ordenavenles laempreses realitzacióordenen d’horeshores extres als seus treballadors, a més de manipular la informació sobre la guerra.
Simone Weil també critica alel govern francès del Front Popular, liderat per Léon Blum, a qui acusa de tenir un discurs que no es correspon amb els seus actes, i exposa que França hauria d’ajudar alsels republicans, ja que, segons ella, els interessos del poble espanyol estan estretament lligats als del poble francès,. peròPerò conclou dient que no s’ha fet, no pas per manca de convicció, sinó per no voler crear un conflicte a nivell europeu. Aprofita aquest escrit per a criticar també la postura de les potències aliades per lade no intervenció després que Hitler conquerísocupi el territori dels sudets, ade la República Socialista de Txecoeslovàquia.
Ja a Amèrica, el 1942, pensa a tornar a Europa pera contribuir a limitar-hi els patiments de la guerra. El novembre de 1942, s'embarca cap a Londres, ion l'acullen a la France Libre com a redactora. Escriu un gran nombre d'articles i el text ''L'enracinement'', on tracta de la necessitat humana d'arrelament. Afeblida i esgotada, en part per una dedicació excessiva a la feina, es mor el 24 d'agost de 1943. Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, són prou coneguts els seus escrits sobre la guerra, on es barreja el misticisme amb unes grans clarividència i originalitat.
=== Misticisme ===
|
