Revisió del 18:23, 11 juny 2019 modifica 93.176.151.142 (discussió) →‎Exili i religiositat ← Edició anterior		Revisió del 18:24, 11 juny 2019 modifica desfés 93.176.151.142 (discussió) →‎Exili i religiositat Edició següent →
Línia 47: ===Exili i religiositat=== Quan les tropes alemanyes entren a França, la seva família, amb ella, fuig a Marsella. Hi coneix el poeta [[Jean Tortel]], [[Jean Lambert]] i [[Lanza del Vasto]]. Hi escriu bona part de les notes que després es publicaran com a ''Cahiers'' i l'article, entre d'altres, de ''[http://portal-lem.com/documents/langues/occitan/weil_le_genie_d_oc.pdf Le Génie d'Oc]''. S'interessa pels temes religiosos, i escriu sobre l'atenció com a mitjà per a rebaixar el mal, sobre la contemplació i la intuïció amb les coses sensibles, la poesia, la religió, la diferència entre el treball enriquidor i el deshumanitzat, etc. Simone Weil s'alinia amb el bàndol republicà, tot i haver-se declarat pacifista, ja que considera que el conflicte és molt rellevant: ''““No m’agrada, la guerra, però el que sempre me n’ha horroritzat més és la situació dels qui es troben a la rereguarda. Quan vaig comprendre que, tot i els meus esforços, no podia evitar de participar moralment en aquesta guerra, és a dir, de desitjar cada dia, a tota hora, la victòria dels uns i la desfeta dels altres, em vaig dir que París era per a mi la rereguarda, i vaig agafar el tren cap a Barcelona amb la intenció de comprometre-m’hi”. Carta de 1938'' S'uneix a un grup de voluntaris internacionals que van primer a Barcelona i després a Aragó. Hi és del 10 d’agost al 25 de setembre, quan se n'ha d'anar per una cremada accidental al campament de la seva unitat. Tot i això, mentre és allà, escriu la seva experiència en quaderns. Un projecte d’article diu que odia la coacció militar, policial i del treball i les mentides que es difonen per la premsa i la ràdio, i que justament aquestes quatre condicions es donen en el bàndol que defensa. Malgrat que a la Generalitat de Catalunya hi ha membres del FAI, criden a files, afusellen presumptes insurrectes i els alts càrrecs de l’administració i de les empreses ordenen hores extres als seus treballadors, a més de manipular la informació sobre la guerra. Simone Weil també critica el govern francès del Front Popular, liderat per Léon Blum, a qui acusa de tenir un discurs que no es correspon amb els seus actes, i exposa que França hauria d’ajudar els republicans, ja que, segons ella, els interessos del poble espanyol estan estretament lligats als del poble francès. Però conclou dient que no s’ha fet, no pas per manca de convicció, sinó per no voler crear un conflicte a nivell europeu. Aprofita aquest escrit per a criticar també la postura de les potències aliades de no intervenció després que Hitler ocupi el territori dels sudets, de la República Socialista de Txecoeslovàquia.

Simone Weil: diferència entre les revisions