|
La independència es pot obtenir per descolonització, per la separació o per dissolució. El primer cas és el de les colònies que s'independitzen; el segon, el d'aquells territoris que neixen com a estat independent tot desvinculant-se de l'estat o estats de què formaven part prèviament; el tercer es dóna quan un estat es dissol i dóna pas a diversos estats formats amb el territori de què es componia.
== Processos d'independència ==
[[Fitxer:CountriesRecognizingKosovo.svg|thumb|esquerra|{{legend|#007f00|Estats que reconeixen oficialment la independència de Kosovo}} {{legend|#CDC3CC|Altres estats}}]]
Usualment, un territori que vol atènyer la independència envers la potència dominant la proclama mitjançant una [[declaració d'independència]]. Els primers precedents els trobem a [[Escòcia]], en la [[Declaració d'Arbroath]], i l'exemple més recent és la declaració d'independència de [[Kosovo]]. Un altre exemple és la ''Declaració Americana d'Independència'' proclamada el 1776. La declaració d'independència pot anar precedida o seguida de [[referèndum d'independència]].
El procés d'independència es pot produir en forma revolucionària, però no s'ha de confondre amb la [[revolució]], que normalment es fa a través del derrocament sobtat o violent d'una autoritat governant. Això a vegades només té per objecte distribuir el poder, amb un element d'emancipació o sense, com en la [[democràcia|democratització]] dins un estat, que pot produir-se restant les fronteres inalterades. La [[Revolució d'Octubre de 1917]] a l'[[Imperi Rus]], per exemple, no es féu pas amb l'objectiu d'atènyer la independència nacional; la revolució dels [[Estats Units]], en la Guerra Revolucionària, sí.
La data en què un col·lectiu, tant [[societat|social]] com nacional, assoleix la independència (o, en menor grau, el començament d'una revolució) sol ser celebrat com a festa oficial amb noms com ''diada de la independència''.
Davant la proclamació d'un nou Estat independent, els altres estats poden optar pel [[Reconeixement internacional|reconeixement diplomàtic]], explícit o implícit, o bé pel no reconeixement. El reconeixement internacional és políticament vital per als estats naixents, tot i que la mera constitució en Estat independent ja converteix en subjecte del [[dret internacional]].<ref>Tunkin, G. ''Curso de derecho internacional: manual''. Moscú: Progreso, 1979. Libro 1, p. 158</ref>
== Altres opcions: tipus de dependències polítiques ==
| 