Corpus Christi: diferència entre les revisions

El '''''Corpus Christi''''' (en llatí «cos de Crist») o simplement '''corpus''' és una festa de l'[[església Catòlica]] destinada a venerar l'[[eucaristia]]. És una [[festa mòbil]] dins del [[any litúrgic|calendari litúrgic]] que la situa el dijous següent a l'[[octava (religió)|octava]] de [[Pentecosta]].<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/festivitat-de-corpus-christi}}</ref>

Aquesta festa, d'origen [[medieval]] i instituïda pel papa [[Urbà IV]] l'any [[1262]], havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'[[eucaristia]], exaltant la doctrina del [[cos de Crist]], enfront dels que la negaven. És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa [[Joan XXII]]. D'aquesta manera, es va estendre per tottota Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps.<ref name="ICUB"/> A partir d'aquell moment es va generalitzar a Europa i encara al {{segle|XXI}}, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.<ref name="ICUB"/>

[[Barcelona]] i [[Girona]] van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una [[Processó religiosa|professó]], de la que hi ha notícies des de l'any 1320.<ref>Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona. Full de l'Ou com balla.</ref> Les professons del Corpus són l'antecedent de les actuals [[cercavila|cercaviles]] de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara [[les Enramades d'Arbúcies]], el [[bestiari]] i altres [[entremès (teatre)|entremesos]] absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.

Al [[segle XIII]] hi havia pràctiques religioses que eren titllades d'[[Heretgia|heretgies]] per la jerarquia catòlica perquè s'apartaven perillosament dels ensenyaments doctrinals de l'església. Aquestes pràctiques convivien alhora amb certes creences ancestrals d'origen natural. La majoria eren pervivències atàviques de determinats rituals pagans, que tampoc tenien res a veure amb els ensenyaments de l'església oficial, però que el poble compaginava amb les pràctiques cristianes.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Corpus | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0c34352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Agost 2013 }}</ref>

Un miracle ocorregut l'any [[1263]] a [[Bolsena]], on, davant els dubtes d'un canonge que l'[[hòstia]] i el [[vi]] de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist, d'uns corporals va brollar sang, va ser el veritable detonant que va fer que la festivitat s'estengués arreu. Davant el fet miraculós, el papa [[Urbà IV]] va decidir ampliar a tota la cristiandat el procés que ell mateix havia viscut i impulsat a Lieja. Així, l'any següent, a través de la butlla ''Transiturus de hoc mundo'' va instaurar la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist a l'eucaristia.<ref name="gencat1308"/>

A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la professó, són les de [[Corpus Christi a Barcelona|Barcelona]] (1320), [[Manresa]] (1322), [[Vic]] (1330), [[Tortosa]] (1330), [[Solsona]] (1331) i [[Berga]] (1333). Fora de Catalunya, les primeres celebracions foren a [[València]] (1355) i [[Perpinyà]], que ja la celebrava a mitjan {{segle|XIV}}. Segurament la festivitat va iniciar-se arreu al mateix temps; l'església, única institució coordinada a l'edat mitjana, així ho manava a través de les disposicions pontifícies, publicades per a tota la cristiandat. El fet que es disposi de documents més o menys reculats en el temps per a les diferents localitats és, simplement, fruit de la casualitat.<ref name="gencat1308"/>

De bell antuvi, i a tot arreu, la festa delde Corpus va agafar una estructura similar, a l'entorn de l'esmentada professó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La professó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A redós d'aquesta manifestació de devoció s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. L'esperit d'ordre i protocol va mostrar-s'hi de bon principi i la professó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada. Així, la jerarquitzada societat medieval es veia perfectament reflectida en el seguici processional. Una bona mostra d'aquest fet és la cadira del [[Rei Martí]], que segons la tradició és la que servia de seient al Sagrament a la professó de Barcelona.<ref name="gencat1308"/>

Amb el pas dels anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera, gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les representacions, les parts més festives. Tots aquests elements, que havien servit al cristianisme per a educar els fidels en la fe, amb el pas dels anys van esdevenir notes discordants en el respecte i decòrum que exigia la processó, ja sense l'aire pedagògic i catequètic que havien tingut. Sembla que la gresca i la xerinola del seguici processional van augmentar en detriment de la consideració i la contemplació exigides.<ref name="gencat1308"/>

Altres elements propis de la festivitat del Corpus serien l'[[Ou com balla]] i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la [[Catedral de Barcelona]] l'any 1440.<ref name="gencat1308"/>

Una altra de les expressions característiques del Corpus són les [[enramades]] o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la professó, a excepció dels que portaven la [[custòdia]], que eren l'essència del Corpus.<ref name="gencat1308"/>