Bellver de Cerdanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
m +link |
||
Línia 27:
La [[Serra del Cadí]] esdevé una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magnífics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat.
La plana cerdana es compon de prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pagès: Bor, [[Beders]], [[Pi (Bellver de Cerdanya)|Pi]], [[Olià]], [[Santa Eugènia de Nerellà|Santa Eugènia]], [[Nas (Bellver de Cerdanya)|Nas]], Baltarga, Coborriu, Misserpi, Talló, Vilella, [[Pedra (Bellver de Cerdanya)|Pedra]], la Torre de Cadell, Corcs...
== Demografia ==
Línia 178:
{{entcat|[[Anes]]| ? }}
{{entcat|[[Baltarga]]|38}}
{{entcat|[[Beders]]|14}}<ref>{{GEC|0008608|Beders}}</ref>
{{entcat|Bellver de Cerdanya|1.407}}
{{entcat|[[Bor (Bellver de Cerdanya)|Bor]]|94}}
Línia 196:
{{entcat|[[Talló]]|31}}
{{entcat|[[Talltendre]]|5}}
{{entcat|[[Vilella]]|7}}<ref>{{GEC|0070987|Vilella}}</ref>
|}
Fundat el [[1225]] per [[Nunó Sanç]] sobre el puig de ''Bello Vedere'' (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu [[Segre]], la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria d[[el Baridà]]. El [[1277]] el rei [[Jaume II de Mallorca]] donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el [[comtat de Cerdanya]] i el [[comtat d'Urgell]], al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el [[Comtat de Foix]]. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de [[Sant Jaume el Major apòstol|Sant Jaume]], patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles {{versaleta|xvi}} i {{versaleta|xviii}}, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entorn urbanístic.
| |||