Combustible: diferència entre les revisions

Els combustibles han estat substàncies de vital importància a partir de la [[revolució industrial]] en el tipus de desenvolupament [[tecnologia|tecnològic]], i conseqüentment [[econòmic]], [[polític]] i [[social]], que ha tingut lloc a la [[cultura occidental]] post[[industrial]] i la [[globalització]]. Per la influència d'aquesta països a la resta del món, també té enormes conseqüències a països del [[segon món|segon]] i tercer món, que inclouen l'explotació de persones locals fregant l'[[esclau|esclavitud]] al [[tercer món]] per part de multinacionals, [[guerres]] de conveniència energètica ala proximl'[[Orient orientPròxim]], malmesa del [[medi ambient]] a tot el món, etc.

El primer combustible a ser utilitzat per als humans van ser els vegetals: fulles seques i [[fusta]] per encendre [[foc]], des de l'època [[prehistòria|prehistòrica]]. Se n'han trobat proves en alguns jaciments d'[[australopitec]]s i en altres de posteriors. Els combustibles [[vegetal]]s com la [[llenya]] es van usar majoritàriament a molts llocs del món fins a la [[Revolució Industrial]]. També s'usava el [[carbó]] allà on era fàcil d'obtenir. Aquesta revolució [[tecnològic]]a i [[econòmic]]a que va canviar completament la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] va tenir com a conseqüència un [[consum]] exageradament massiu de carbó i [[petroli]], i més tard també de [[gas natural]]. Els [[combustibles fòssils]] són encara avui, malgrat la seva escassessaescassesa, els més utilitzats avui en dia al món, especialment al [[transport]]. A la [[fabricació|producció]] d'[[electricitat]] al [[segle XX]] hom va afegir l'[[energia nuclear]], i combustibles com l'[[urani]]. Altres [[combustibles nuclears]] del futur potser algun dia seran l'[[heli]] o l'[[hidrogen]], per exemple. Al canvi de segle hom ha començat a tractar algunes petites porcions de residus urbans orgànics amb [[fermentació|fermentacions]] anaeròbies (sense [[aire]]), en lloc de ser llençades a [[abocador]]s, cosa que fa disminuir el seu [[volum]] i que emetin un [[gas]] combustible ([[metà]]) útil per a l'obtenció d'[[energia tèrmica]] transformable en electricitat.

Pròpiament la reacció de les [[central nuclear|centrals nuclears]] no és cap combustió sinó que es basa en la [[fissió nuclear]]. Per analogia els materials radioactius usats en la fissió per produir [[energia nuclear]] s'anomenen [[combustibles nuclears]]. Malgrat que teòricament qualsevol substància podria alliberar aquest tipus d'energia sota unes determinades circumstàncies, els combustibles nuclears són únicament aquells que permeten un rendiment elevat. El més comunament emprat és l'Urani-urani 235, present a l'[[urani]] natural i, en més proporció, a l'[[urani enriquit]], del qual s'extreu l'energia per [[fissió nuclear|fissió]]. El major problema que presenta és que els residus d'aquesta reacció són igualment [[radioactivitat|radioactius]] i s'han d'emmagatzemar en abocadors tancats o dipòsits sota terra o enterrats sota el [[mar]]. Un combustible nuclear que es fa amb part de residus d'altres centrals és el [[MOX]], amb un 7% de [[plutoni]] i un 93% d'urani "empobrit", malgrat que aquest ús del plutoni afavoreix la proliferació de l'[[armament nuclear]], més si sabem que no totes les centrals nuclears el poden usar.

Actualment hom està intentant controlar la [[fusió nuclear|fusió]] d'alguns [[isòtop]]s d'[[hidrogen]] com el [[triti]] o el [[deuteri]] per a obtenir energia nuclear a partir d'ell com a combustible, una substància relativament abundant a l'[[aigua]] més accessible que l'urani que requereix [[mineria]]; a més que donaria elements no perillosos ni [[contaminant]]s; però de moment encara no s'ha aconseguit regular el procés de fusió, sobretot per la dificultat de contenir el combustible durant la reacció, ja que l'hidrogen es presenta en estat gasós mentre que els combustibles nuclears convencionals són sólidssòlids.