Isòtop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Aplicacions dels isòtops: Treure guionets |
Ampliació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Hydrogen Deuterium Tritium Nuclei Schematic.svg|miniatura|300x300px|Els tres isòtops de l'hidrogen:
Els '''isòtops''' d'un [[elements químics|element químic]] són àtoms amb el mateix [[nombre atòmic]] però diferent [[nombre màssic]]. És a dir, els seus [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] tenen el mateix nombre de [[protons]] però diferent nombre de [[neutrons]]. El nom ve del grec ''isos'', mateix, i ''topos'', lloc, a causa del fet que ocupen el mateix lloc en la [[taula periòdica dels elements]].▼
*el
* el [[deuteri]]: hidrogen amb 1 protó i 1 neutró, Z = 1, A = 2.
*
]]
▲Els '''isòtops''' d'un [[elements químics|element químic]] són àtoms amb el mateix [[nombre atòmic]] <math>Z</math>però diferent [[nombre màssic]] <math>A</math>. És a dir, els seus [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] tenen el mateix nombre de [[protons]] <math>Z</math> però diferent nombre de [[neutrons]] <math>A-Z</math>. El nom ve del grec ''
Els isòtops poden anomenar-se tres maneres diferents indicant sempre el nom de l'element i el seu nombre màssic:
▲* '''<sup>1</sup>H''' o '''hidrogen 1''' : [[hidrogen]] amb un protó i cap neutró, Z = 1, A = 1, també anomenat [[proti]].
* Amb el nom de l'element, un espai, i a continuació el nombre màssic, com ara calci 40 o urani 235.
* Amb el símbol de l'element, un guió i el nombre màssic. És el cas de Ca-40 o U-235.
▲* '''<sup>3</sup>H''' o '''hidrogen 3''': hidrogen amb un protó i dos neutrons, Z = 1, A = 3, també anomenat [[triti]].
* Amb el símbol de l'element i el nombre màssic situat com a superíndex a la dreta del símbol. Pel isòtops anteriors seria <sup>40</sup>Ca i <sup>235</sup>U.<ref>{{Ref-web|títol=3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics – Critèria: espai web de correcció de l'IEC|url=https://criteria.espais.iec.cat/2017/06/26/3-2-1-la-simbologia-i-la-formulacio-en-els-textos-cientifics-3/|consulta=2019-06-17}}</ref>
[[Fitxer:Isotopes_and_half-life.PNG|thumb|Variació de l'estabilitat dels isòtops segons el seu nombre atòmic i nombre màssic.]]
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals. Fou [[Frederick Soddy]] qui, el 1911, proposà el nom d'''isòtop'' i constatà la igualtat de les seves propietats químiques. La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics ([[difusió]], [[centrifugació]], [[espectrometria de masses]], [[destil·lació fraccionada]] i [[electròlisi]]). Hom classifica els isòtops en ''estables'', amb una [[vida mitjana]] de l’ordre de 3 000 milions d’anys, i ''inestables'' o ''radioactius'', que emeten radiacions i es converteixen en altres isòtops o elements.<ref>{{Ref-web|títol=isòtop {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0118022.xml|consulta=2019-06-17}}</ref>
Les propietats [[Química|químiques]] dels isòtops d'un mateix [[àtom]] són les mateixes. En canvi, les propietats [[Física|físiques]] dels [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] poden ser molt diferents. Per exemple, el temps de [[vida mitjana]] dels isòtops 12 i 14 del [[carboni]] és molt diferent, cosa que es pot aprofitar per datar mostres d'interès [[Història|històric]] o [[Arqueologia|arqueològic]] d'origen [[Química Orgànica|orgànic]].
Linha 16 ⟶ 20:
Si la relació entre el nombre de protons i de neutrons no és l'apropiat per a obtenir l'estabilitat nuclear, l'isòtop és inestable, i per tant [[Isòtop radioactiu|radioactiu]].
En el llenguatge comú és habitual utilitzar la paraula isòtop per a referir-se a cada espècie caracteritzada per un determinat conjunt del valor Z i A. Estrictament, tal espècie hauria de ser denominada [[núclid]], i reservar-se la paraula isòtop per als núclids que pertanyen a un mateix element. Així, els núclids carboni
{| class="wikitable sortable" style="float: right;"
|+ {{subratllat|Isòtops més abundants'''<br />'''en el [[Sistema solar]]'''}}<ref>{{ref-llibre
| |||