Història del paisatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''història del paisatge''' és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit. També ha rebut e...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''història del paisatge''' és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit. També ha rebut el nom d'[[arqueologia del paisatge]]. Al llarg del segle XX, ha esdevingut una àrea de coneixement diferenciada. Tanmateix, sovint resta molt lligada a altres disciplines, com poden ésser l'[[arqueologia]], l'[[arquitectura]], l'[[urbanisme]], l'[[ecologia]] i la [[paleobotànica]], la [[història local]] o la [[geografia històrica]]. Des d'un punt de vista metodològic, com a complement dels treballs d'història del paisatge, és molt important l'ús de l'[[arqueologia]] intensiva, la utilització dels mapes actuals i dels [[ortofotomapa|ortofotomapes]] o bé la realització de [[cartografia històrica]]. També pot aportar molta informació el coneixement i la interpretació dels topònims (treballs de [[toponímia]]).
----
Línia 6:
A '''Anglaterra''', la història del paisatge va néixer com a disciplina acadèmica arran de la publicació del llibre de W. G. Hoskins, ''Making of the English Landscape'', editat l'any 1955. Seguint els passos de Hoskins, s'han publicat nombroses recerques regionals, estudis dedicats a períodes reculats (com el de Della Hooke sobre l'època anglosaxona), o treballs dedicats a elements concrets del paisatge (com poden ésser els camps, les esglésies, els monestirs o els pobles). Oliver Rackham ha centrat les seves recerques en l'estudi de la història dels arbres i de les masses forestals.
A '''França''', els estudis del paisatge històric prenen importància en els treballs de Charles Higounet, que crea un laboratori de cartografia històrica a [[Bordeus]] i es dedica, per exemple, a estudiar les [[vilanova|vilanoves]] o bastides occitanes. Alhora, també han tingut un paper metodològicament capdavanter les recerques dutes a terme per Chouquer i Favory, centrades en l'estudi de les [[centuriació|centuriacions]] romanes, que han potenciat els treballs sobre la morfogènesi dels territoris. D'acord amb aquesta mateixa metodologia, cal fer esment de les aportacions d'Elisabeth Zadora-Rio o de Jean-Loup Abbé, amb relació a l'època medieval.
De fet, dins l'estat francès, hem de destacar d'una manera especial les importants aportacions metodològiques fetes amb relació a '''Occitània''', pel que fa a l'estudi del poblament ([[poble castral|pobles castrals]], [[poble de sagrera|pobles eclesials]], [[vilanova|vilanoves]], [[poble obert|pobles oberts]]) o de l'organització parroquial.
Amb relació a '''Catalunya''', podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'època romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'història medieval (Aymat Catafau, [[Jordi Bolòs]]). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o [[sagrera]] del [[Rosselló]]. Pel que fa a les '''Illes Balears''', cal cridar l'atenció d'una manera especial sobre els estudis dels [[espais hidràulics]] (Miquel Barceló, Helena Kichner). Amb relació als '''País Valencià''' són molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, André Bazzana o de Thomas F. Glick i també els estudis més recents d'Antoni Furió, Enric Guinot, Josep Torró, etc., sobre [[espai hidràulic|espais hidràulics]], [[vilanova|vilanoves]], límits o pobles i castells [[andalusí|andalusins]].
----
Línia 17:
Els principals temes estudiats en les recerques sobre història del paisatge són:
* la distribució de l'hàbitat. Per exemple, la importància del [[poblament dispers]] o semidispers.
* la morfologia dels llocs de poblament. Per exemple, l'existència de [[poble de sagrera|pobles
* les formes dels camps i dels espais conreats.
* els [[espai hidràulic|espais hidràulics]] i les [[sèquia|sèquies]].
* els límits de camps, de senyories, de [[parròquia|parròquies]] o de [[terme pobletà|termes pobletans]], etc.
* les vies de comunicació. Tots els camins, per tal d'analitzar i entendre'n els canvis.
* els llocs centrals ([[vila mercat|viles mercat]]).
* els espais sagrats i el seu entorn ([[església|esglésies]], [[monestir|monestirs]], [[necròpoli|necròpolis]]).
* els espais del poder i de la guerra ([[castell|castells]], fortificacions, [[camp de batalla|camps de batalla]]).
----
| |||