Numeració romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 446:
[[Fitxer:AdmiraltyArchLondonCloseup.jpg|thumb|dreta|Una inscripció a l'[[Arc de l'Almirallat]], [[Londres]]. En aquest cas, 1910 es representat per {{romanes|MDCCCCX}} en lloc de {{romanes|MCMX}}]]
Les formes «estàndard» o «notació moderna» descrites anteriorment reflecteixen l'ús modern típic i no una convenció invariable i universalment acceptada. L'ús a l'[[Antiga Roma]] va variar molt i va romandre inconsistent durant l'[[Edat mitjana|època medieval]]. Encara no hi ha cap estàndard oficial «vinculant», que fa que les elaborades «regles» utilitzades en algunes fonts distingeixin formes «correctes» i «incorrectes» molt problemàtiques.<ref name = adams>{{ref-web| cognom= Adams| nom= Cecil| títol= What is the proper way to style Roman numerals for the 1990s?| data= 23 de febrer de 1990| url= http://www.straightdope.com/columns/read/1371/what-is-the-proper-way-to-style-roman-numerals-for-the-1990s| obra= The Straight Dope |llengua=anglès}}</ref>
 
* Les inscripcions «clàssiques» (aquelles datades de l'època romana) usaven a vegades {{romanes|IIII}} (4) en comptes de {{romanes|IV}}. També es veuen altres formes «additives», com ara {{romanes|VIIII}} (9) per {{romanes|IX}}, encara que són més rares. Els números de les portes del [[Colosseu]], per exemple, {{romanes|IV}} és evitat sistemàticament a favor de {{romanes|IIII}}, i s'apliquen altres «subtractius» de manera que la porta 44 està etiquetada {{romanes|XLIIII}} i la porta 49 és la {{romanes|XLIX}}.
* Els [[Rellotge|rellotges]] que utilitzen els números romans per a les marques horàries normalment mostren {{romanes|IIII}} per al 4 (però {{romanes|IX}} per al 9), una pràctica que es remunta a rellotges molt primerencs com el [[rellotge de la catedral de Wells]] de finals del segle {{romanes|XIV}}.<ref>{{ref-llibre| títol= Time & Timekeepers| cognom= Milham| nom= W.I| any= 1947| editorial= Macmillan| any= New York| pàgina= 196 |llengua=anglès}}</ref><ref name="pickover">{{ref-llibre| títol= Wonders of Numbers: Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning| nom= Clifford A| cognom= Pickover| enllaçautor= Clifford A. Pickover| editorial= Oxford University Press| any= 2003| isbn= 978-0-19-534800-2| pàgina= 282| llengua=anglès| id= 52N0JJBspM0C}}</ref><ref>{{ref-llibre| títol= More of the straight dope| cognom= Adams| nom Cecil| cognom2= Zotti| nom2= Ed| editorial= Ballantine Books| any= 1988| isbn= 978-0-345-35145-6| pàgina= 154 |llengua=anglès}}</ref> Tanmateix, això no és universal (per exemple, el rellotge del [[Palau de Westminster]], el [[Big Ben]], utilitza el {{romanes|IV}} ).<ref name="pickover" />
Linha 456 ⟶ 455:
* En alguns textos francesos del {{segle|XV}} i posteriors es troben construccions com {{romanes|IIIIXXXIX}} per a 99, que reflecteixen la lectura francesa d'aquest nombre com ''«quatre-vingt-dix-neuf»'' (quatre (vegades) vint - dinou).<ref name=gach1862/> De la mateixa manera, en alguns documents anglesos es troba, per exemple, 77 escrit com {{romanes|IIIXXXVII}} (que es podria llegir «tres (vegades) vint - disset»).<ref name=salt1923>{{ref-llibre |nom=Herbert Edward |cognom=Salter |any=1923 |títol=''Registrum Annalium Collegii Mertonensis 1483-1521'' |editorial=Oxford Historical Society |=volum 76 |pàgina=184 |llengua=anglès |citació=Has the computation in pounds:shillings:pence (li:s:d) x:iii:iiii + xxi:viii:viii + xlv:xiiii:i = iii<sup>xx</sup>xvii:vi:i, i.e. 10:3:4 + 21:8:8 + 45:14:1 = 77:6:1.}}</ref>
* Un altre text de comptabilitat medieval de 1301 fa números com 13.573 com {{romanes|XIII}}.{{romanes|M}}.{{romanes|V}}.{{romanes|C}}.{{romanes|III}}.{{romanes|XX}}.{{romanes|XIII}}, és a dir, (13 × 1000) + (5 × 100) + (3 × 20) + 13.<ref>Johannis de Sancto Justo (1301): "E Duo Codicibus Ceratis" ("De dos textos en cera"). In de Wailly, Delisle (1865): ''Contenant la deuxieme livraison des monumens des regnes de saint Louis,...'' Volum 22 de ''Recueil des historiens des Gaules et de la France''. p. 530: "SUMMA totalis, XIII. M. V. C. III. XX. XIII. l. III s. XI d. [Suma total, 13 mil 5 cents 3 vint 13 lliures, 3 sous, 11 deniers ''(moneda francesa)''].</ref>
* De vegades s'han escrit 5 i 50 com {{romanes|IIIII}} i {{romanes|XXXXX}} en lloc de {{romanes|V}} i {{romanes|L}}, i també {{romanes|IIIIII}} i {{romanes|XXXXXX}} en lloc de {{romanes|VI}} o {{romanes|LX}}.<ref>{{ref-llibre| nom = Joyce Maire| cognom = Reynolds| nom2 = Anthony J. S.| cognom2 = Spawforth| capítol = numbers, Roman| títol = Oxford Classical Dictionary| edició = 3a| editorial = Oxford University Press| any = 1996|llengua = anglès| isbn = 0-19-866172-X}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Kennedy| nom= Benjamin Hall| títol = The Revised Latin Primer| any = 1923| editorial = Longmans, Green & Co| lloc = Londres |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Nombres grans ===