Afer Galinsoga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Campanya: Fixed typo
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 10:
 
== Campanya ==
Un grup de joves catòlics, [[Cristians Catalans]], liderats per [[Jordi Pujol i Soley]], va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra ''La Vanguardia Española'' i la figura de Galinsoga. El nucli organitzador va estar principalment a l'Acadèmia de la Llengua Catala, els qui van treballar per estendre l'acció van ser Jordi Pujol (feligrès de la parròquia de Sant Ildefons), Xavier Polo, Jaume Casajoana, Ramon Fuster, Josep EscarEspar Ticó i Josep Benet. Durant l'estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema «Dignitat contra xuleria». Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir omplir el barri de Gràcia d'exemplars estripats del diari, ho van fer escamots de noies de l'Acadèmia en les quals hi havia Lluïsa Galindo, Guiomar Amell, Pilar Porcel i Montserrat Pujadó. Cap a final d'any la campanya havia provocat baixes de subscriptors i un descens dels anuncis. El comte de Godó [[Carlos Godó Valls]], va demanar la destitució de Galinsoga, però el Consell de Ministres no es va pronunciar.<ref name="Espar"/>
 
Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants, entre els quals hi havia gent d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] i del [[Front Nacional de Catalunya]]. El gener del 1960 es van trencar els vidres de la seu de ''La Vanguardia'' al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com "amic de [[Francesc Cambó|Cambó]]".<ref name="Figueres">{{ref-llibre|cognom=Figueres |nom=Josep M |títol=Materials d'història de la premsa a Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=9j44IWdpZ10C&pg=PA79 |consulta=3 gener 2012 |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |lloc= |data=1995 |pàgines=p. 77-79 |isbn=9788449003615 }}</ref> Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del [[Liceu]]. La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés prop de 20.000 subscriptors i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplars.<ref>{{GEC|0028778|afer Galinsoga}}</ref>