Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions

La flota anglesa va partir de [[Plymouth]] el [[13 d'abril]] de [[1589]].<ref name="MR">Martínez Ruiz, pp. 561–562.</ref> En sortir, la flota consistia en 6 [[Galió|galions]] reIals, 60 vaixells mercants anglesos, 60 [[Urca|urques]] [[Províncies Unides|holandeses]] i unes 20 [[pinassa (vaixell)|pinasses]], a més de dotzenes de [[barcassa|barcasses]] i [[llanxa|llanxes]]. En total, entre 170 i 200 naus, molt més nombrosa que l'[[Armada Invencible]], composta per entre 121 i 137 vaixells. A més de les tropes de terra, van embarcar 4.000 mariners i 1.500 oficials. El nombre total de combatents, entre mariners i soldats, va ser comptabilitzat abans de salpar en 27.667 homes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gorrochategui Santos|nom=Luis|pàgines=72-74}}</ref> Emulant la tàctica utilitzada l'any anterior davant els espanyols, Drake va dividir la seva flota en 5 [[Esquadró|esquadrons]], comandats respectivament per ell (al [[HMS Revenge (1577)|''Revenge'']]), Norreys ([[HMS Nonpareil (1584))|''Nonpareil'']]), el germà de Norreys, Edward ([[HMS Foresight (1570)|''Foresight'']]), Thomas Fenner ([[HMS dreadnought (1573)|''Dreadnought'']]) i Roger Williams ([[HMS Swiftsure (1573)|''Swiftsure'']]). Juntament amb ells, i en contra de les ordres de la reina que havia prohibit expressament la seva assistència a la campanya, navegava el favorit d'Elisabet I: el [[comte d'Essex]], [[Robert Devereux]].

 

[[Fitxer:Francis Drake, por un artista anónimo.jpg|thumb|esquerra|200px|Sir Francis Drake (cap a 1581). Va ser considerat com un pirata per les autoritats espanyoles, mentre que a Anglaterra se'l va valorar com corsari i se'l va honrar com a heroi. Certament, de vegades va actuar com a [[pirateria|pirata]] i altres com a [[corsari]].]]

La majoria dels vaixells perduts en l'expedició de 1588 havien estat mercants armats de Felip II, mentre que el nucli de l'armada - els [[galions]] de la flota de l'Atlàntic de l'[[Armada Espanyola]] - van sobreviure al seu viatge a casa i van atracar a ports atlàntics d'Espanya per a una reparació, on s'hi estaven des de feia mesos, vulnerables als atacs.

Els anglesos va assestar un nou cop als preparatius de l'Armada espanyola i el seu subministrament d'aliments mitjançant la destrucció dels graners de Lisboa, però tot i les bravates d'Essex, que va posar una espasa a a les portes de la ciutat amb un desafiament per als defensors, els anglesos no podien prendre Lisboa sense artilleria o sense atreure el suport portuguès.<ref>Wernham, 'Part II', 214, 210–11.</ref> L'alçament que s'esperava no es va arribar a produir, en part a causa de l'absència de Drake, atès que les forces de de terra i les forces navals s'havien dividit i havien perdut el contacte després del desembarcament a [[Peniche]] (a Portugal), i els defensors no s'arriscarien a la batalla.<ref>Wernham, 'Part II', 210–11.</ref>

 

Essex va rebre ordres d'Elizabet perquè tornés a la cort, juntament amb la seva negativa a enviar reforços o [[maquinària de setge]], atès que la reina no tenia ganes de portar el pes principal de la guerra terrestre a Portugal. Per tant, es va decidir concentrar-se en el tercer objectiu de l'expedició, l'establiment d'una base permanent a les [[Açores]]. Però la campanya s'havia cobrat el seu preu. Les forces de Drake havien enxampat inicialment les autoritats espanyoles amb la guàrdia baixa, però Espanya ja havia preparat les seves defenses i els anglesos s'estaven desgastant i patien cada cop més a causa de les malalties. Dos vaixells mercants armats van ser sorpresos fore de Lisboa per nou galeres espanyoles, comandades per Alfonso Bazán. Un d'ells, el 'William', va ser salvat pel [[HMS Revenge (1577)|HMS ''Revenge'']] després d'haver estat abandonat per la seva tripulació, però la nau no tenia prou tripulació per navegar lluny després de la batalla i va haver de ser enfonsat. L'altra nau estava en flames després d'una llarga lluita i finalment es va enfonsar juntament amb el seu capità. Un dels tres vaixells que transportaven el complement del ''William'' va ser enfonsat amb tota la seva tripulació després de ser atacat pels vaixells de guerra espanyols.<ref>Cummins, John (1997). ''Francis Drake: Lives of a Hero''. Palgrave Macmillan, pàg 217. {{ISBN|0312163657}}</ref>