El comte Arnau (Pedrell): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
|||
Línia 23:
== Origen i context ==
Després d’haver estat vivint un temps Madrid, Pedrell
== La relació entre Pedrell i Maragall ==
Línia 61:
L'estètica i idea romàntica es troba també dins el moviment noucentista que en aquells anys començava a sorgir a Catalunya, de forma alternativa al modernisme. S'observa doncs, com Pedrell no va estancar-se al segle XIX i va participar en aquests nous moviments culturals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=93}}</ref>
En les seves autobiografies Pedrell ens aporta informació del que va ser la premonició de la idea, la seva inspiració. Esmenta la influència del premi dels Jocs Florals que
El 1900 comença a mantenir una correspondència amb el poeta Joan Maragall, a qui li explica la seva idea d'''El Comte Arnau''. Aquest li confessa que, tot i que veu l'obra com a musicable, no se la sap imaginar sobre escena. (CORTÈS 1991)Pedrell titula l'obra com a festival líric popular. Estructurat en 3 parts, cada una d'aquestes està dividida en escenes, però que difereixen del que seria una òpera típica, ja que hi ha separació entre les diferents escenes. El cor tanca alguna escena cantant ''a cappella'', i d'altres s'acaben amb acords dissonants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=}}</ref>
|