El comte Arnau (Pedrell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 23:
 
== Origen i context ==
Després d’haver estat vivint un temps Madrid, Pedrell tornatornà a Barcelona l'any 1904, on hi escriuescrigué la seva última òpera. El fet que el compositor opti per fer una obra sobre el Comte Arnau és un acte més que mostra com Pedrell és un reflex dels gustos musicals de la societat del seu temps. El mite del Comte Arnau ja havia estat treballat per artistes destacats com van ser Jacint Verdaguer, Anicet de Pagès…PedrellPagès. vaPedrell creurecregué que l'òpera, que era el gènere més preuat i popular a l'Espanya del segle XIX, seria el millor mitjà per tal d'aconseguir dignificar el nivell cultural de la música hispànica, i que li donaria peu a la creació d'una escola nacionalista.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=}}</ref>
 
== La relació entre Pedrell i Maragall ==
Línia 61:
L'estètica i idea romàntica es troba també dins el moviment noucentista que en aquells anys començava a sorgir a Catalunya, de forma alternativa al modernisme. S'observa doncs, com Pedrell no va estancar-se al segle XIX i va participar en aquests nous moviments culturals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=93}}</ref>
 
En les seves autobiografies Pedrell ens aporta informació del que va ser la premonició de la idea, la seva inspiració. Esmenta la influència del premi dels Jocs Florals que AnicetoAnicet de Pagès i Puig va obtenir, l'any 1877, amb l'adaptació de la cançó popular «El Comte Arnau».
 
El 1900 comença a mantenir una correspondència amb el poeta Joan Maragall, a qui li explica la seva idea d'''El Comte Arnau''. Aquest li confessa que, tot i que veu l'obra com a musicable, no se la sap imaginar sobre escena. (CORTÈS 1991)Pedrell titula l'obra com a festival líric popular. Estructurat en 3 parts, cada una d'aquestes està dividida en escenes, però que difereixen del que seria una òpera típica, ja que hi ha separació entre les diferents escenes. El cor tanca alguna escena cantant ''a cappella'', i d'altres s'acaben amb acords dissonants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=}}</ref>