Viquipèdia

Fetitxisme de la mercaderia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''[[Fetitxisme]] de la [[mercaderia]]''' és una expressió encunyada per [[Karl Marx]] amb la qual defineix el fenomen sociopsicològic que es dóna en una societat productora de mercaderies, en la quequè aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, és a dir, fantasmagòrica.<ref>{{es}} [[Karl Marx]], [http://www.ucm.es/info/bas/es/marx-eng/capital1/1.htm ''El Capital'', tom I, capítol I], apartat 4: ''El carácter fetichista de la mercancía y su secreto''.</ref>
 
Segons Marx, les relacions entre les persones es converteixen en relacions entre objectes, en ser una característica del sistema [[capitalista]] la producció i intercanvi de mercaderies. En aquest context, els éssers humans acaben convertint-se, també, en un objecte, ja que la seva [[força de treball]] esdevé una mercaderia més que pot ser venuda i comprada.
 
== Explicació ==
En una societat productora de mercaderies i serveis, l'[[comerç|intercanvi]] de les mateixesd'aquestes és l'única manera en què els diferents productors aïllats es relacionen entre si. D'aquesta manera, el [[teoria del valor|valor de les mercaderies]] és determinat de manera independent dels productors individuals, i cada productor ha de produir la seua mercaderia en termes de la satisfacció de necessitats alienes. D'aquest fet resulta que la mercaderia mateixa (o el [[mercat]]) sembla determinar la voluntat del productor i no a l'inrevés.
 
Marx afirma que el fetitxisme de la mercaderia és quelcom intrínsec a les societats productores de mercaderies, ja que en elles el procés de producció és autònom respecte la voluntat de l'ésser humà.
 
{{cita|El caràcter misteriós de la forma mercaderia estrebaes troba, per tant, pura i simplement, en què projecta davant els homes el caràcter social del treball d'aquests com si fóra un caràcter material dels propis productes del seu treball, un do natural social d'aquests objectes i com si, per tant, la relació social que intervé entre els productors i el treball col·lectiu de la societat anara una relació social establida entre els mateixos objectes, al marge dels seus productors}}
 
Marx també argumenta que l'[[economia política]] clàssica no pot eixir del fetitxisme de la mercaderia, ja que considera a la producció de mercaderies com un fet natural i no com un [[mode de producció]] històric i, per tant, transitori. D'aquest fetitxisme, que es dóna pràcticament en la producció i l'intercanvi de mercaderies, ve la sobreestimació teòrica del procés d'intercanvi sobre el procés de producció. D'ací el culte al mercat de part d'alguns economistes, que consideren a l'[[oferta]] i la [[Demanda (economia)|demanda]] com a determinacions fonamentals del moviment de l'economia ([[llei de l'oferta i la demanda]]).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Fetitxisme_de_la_mercaderia»