Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Crítiques de la França napoleònica: afegir article |
→Crítiques de la França napoleònica: simplificar text |
||
Línia 95:
Aquestes circumstàncies exercien una pressió innegable per rebutjar qualsevol teoria que amenacés el valor exemplar de les peces obtingudes i atorgués més valor a obres recentment dutes a Europa Occidental, com els [[marbres d'Elgin|marbres del Partenó]] - obra de l'escultor [[Fídies]]- per part de l’ambaixador britànic a Constantinoble [[Thomas Bruce]], posteriorment Lord Elgin.
Ennio Quirino Visconti, conservador d’escultura antiga del [[Museu del Louvre]], exposà en el 1797 una teoria alternativa; en ella l’art ja no era captiu d’un cicle d’expansió i declivi, sinó que la tradició clàssica era vista capaç de sostenir-se a si mateixa de forma indefinida, a base de fer una imitació assenyada de les peces provinents del període clàssic inicial i
== Obres ==
|