Ferrocarril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliada la història |
|||
Línia 20:
[[Fitxer:Old mine cars, Mogollon NM.jpg|thumb|Antigues vagonetes mineres]]
La primera notícia d'un sistema de transport sobre carrils va ser una línia de tres quilòmetres que seguia el camí [[Diolkos]], que s'utilitzava per transportar bots sobre plataformes al llarg de l'[[istme de Corint]] durant el segle VI a. C. Les plataformes eren empeses per esclaus i es guiaven per esquerdes excavades sobre la pedra. La línia es va mantenir funcionant durant 600 anys.<ref name=" Verdelis, mikolaos (1950stas), 526">Verdelis, Nikolaos: "Le diolkos de L'Isthme", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 81 (1957), pp. 526–529 (526)</ref><ref name="Cook, R. M. (1979), 152">Cook, R. M.: "Archaic Greek Trade: Three Conjectures 1. The Diolkos", ''The Journal of Hellenic Studies'', Vol. 99 (1979), pp. 152–155 (152)</ref><ref name="Drijvers, J.W. (1992), 75">Drijvers, J.W.: "Strabo VIII 2,1 (C335): Porthmeia and the Diolkos", ''Mnemosyne'', Vol. 45 (1992), pp. 75–76 (75)</ref><ref name="Raepsaet, G. & Tolley, M. (1993), 256">[[Georges Raepsaet|Raepsaet, G.]] & Tolley, M.: "Le Diolkos de l’Isthme à Corinthe: son tracé, son fonctionnement", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 117 (1993), pp. 233–261 (256)</ref><ref name="Lewis, M. J. T. (2001), 11">{{ref-llibre|cognom=Lewis |nom=M. J. T.|capítol=Railways in the Greek and Roman world |url=http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110721083013/http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf |arxiudata=21 de juliol de 2011|deadurl=yes|editor1=A. Guy |editor2=J. Rees|títol=Early Railways. A Selection of Papers from the First International Early Railways Conference|any=2001 |pp=8–19}}</ref> Es creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separació fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.
Els transports sobre carrils van començar a reaparèixer a [[Europa]] després de l'[[Alta Edat Mitjana]]. La primera notícia sobre un [[transport]] d'aquest tipus en el continent europeu en aquest període apareix en un vitrall a la [[catedral de Friburg de Brisgòvia]] al voltant de 1350.<ref name = GrandExperiment> {{ref-llibre| cognom=Hylton|nom = Stuart|títol = The Grand Experiment: The Birth of the Railway Age 1820-1845|editorial = Ian Allan Publishing|any=2007}}</ref> El 1515, el cardenal Matthäus Lang va descriure un funicular al castell de Hohensalzburg ([[Àustria]]) anomenat «Reisszug». La línia utilitzava carrils de fusta i s'accionava mitjançant una corda de cànem moguda per força humana o animal. La línia continua funcionant actualment, encara que completament substituïda per material modern, sent una de les línies més antigues que encara estan en servei.<ref name = FM1>{{ref-web|url=http://www.funimag.com/funimag10/RESZUG01.HTM |títol = Der Reiszug - Part 1 - Presentation|editorial = Funimag|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref>
Línia 29:
=== L'era del vapor ===
El desenvolupament del [[màquina de vapor|motor de vapor]] va impulsar la idea de crear [[locomotora de vapor|locomotores de vapor]] que poguessin arrossegar trens per línies. La primera va ser patentada per [[James Watt]] el 1769 i revisada el 1782, però els motors eren massa pesats i generaven poca pressió com per ser emprats en locomotores. El [[1804]], utilitzant un motor d'alta precisió, [[Richard Trevithick]] va presentar la primera locomotora capaç d'arrossegar un tren a prop de [[Merthyr Tydfil]], al País de [[Gal·les]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museumwales.ac.uk/en/rhagor/article/trevithic_loco/|títol=Richard Trevithick's steam locomotive|data=15 de desembre de 2008|editorial=Museumwales.ac.uk|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20110415125004/http://www.museumwales.ac.uk/en/rhagor/article/trevithic_loco|dataarxiu=15 de abril de 2011|consulta=3 de juliol de 2019|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol= Steam train anniversary begins|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3509961.stm|publicació=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|consulta=3 de juliol mayo de 2011|llengua=anglès|cita=A south Wales town has begun months of celebrations to mark the 200th anniversary of the invention of the steam locomotive. Merthyr Tydfil was the location where, on 21 February 1804, Richard Trevithick took the world into the railway age when he set one of his high-pressure steam engines on a local iron master's tram rails|data=21 de febrero de 2004}}</ref> Realitzada juntament amb Andrew Vivian, la prova va tenir un èxit relatiu,<ref name="ODNBTrevithick" >{{ref-llibre|cognom=Payton|nom=Philip|any=2004|títol=Oxford Dictionary of National Biography
|editorial=[[Oxford University Press]]|llengua=anglès}}</ref> ja que la locomotora va trencar els fràgils rails de xapa de [[ferro]].<ref name=Cannon>{{ref-llibre|autor=Chartres, J.|capítol=Richard Trevithick|editor=Cannon, John|títol=Oxford Companion to British History|página=932|llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Blenkinsop's_rack_locomotive,_1812_(British_Railway_Locomotives_1803-1853).jpg|thumb|esquerra|La locomotora ''Salamanca'']]
El 1811, [[John Blenkinsop]] va dissenyar la primera locomotora funcional que es va presentar a la línia entre [[Middleton]] y [[Leeds]]. La locomotora, anomenada ''Salamanca'', es va construir el 1812.<ref name="Ellis">{{ref-llibre|títol=The Pictorial Encyclopedia of Railways|cognom=Ellis|nom=Hamilton |editorial=Hamlyn Publishing Group|any=1968|llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Puffing_Billy_steam_engine.JPG|thumb|La màquina de vapor "Puffing Billy" exposada al ''Science Museum'' de Londres.]]
Això va ser seguit el 1813 per la locomotora ''Puffing Billy'' construïda per Christopher Blackett i William Hedley per a [[Wylam]], al nord d'[[Anglaterra]], la primera locomotora que va tenir èxit circulant amb adhesió. Això es va aconseguir mitjançant la distribució del pes entre les diverses rodes. ''Puffing Billy'' està exposada al [[Science Museum de Londres]], el que el converteix en la locomotora més antiga que es conserva.<ref>{{ref-llibre|títol=The Pictorial Encyclopedia of Railways|nom=Hamilton|cognom=Ellis|editor=The Hamlyn Publishing Group|any=1968|pàgines=20–22|llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Locomotion No. 1..jpg|thumb|esquerra|La locomotora ''Locomotion'' al Darlington Railway Centre and Museum]]
El 1814, [[George Stephenson]], inspirat per les primeres locomotores de Trevithick, Murray i Hedley, va convèncer al gerent de la mina de carbó [[Killingworth]], on treballava per permetre-li construir una màquina de vapor. Stephenson va tenir un paper fonamental en el desenvolupament i adopció generalitzada de la locomotora de vapor. Els seus dissenys van millorar considerablement el treball dels pioners anteriors. Va construir la locomotora ''Blücher'', també una locomotora d’adhesió entre rodes i [[brida|brides]] reeixida. El 1825 va construir la locomotora ''Locomotion'' per a ''Stockton and Darlington Railway'' al nord-est d'Anglaterra, que es va convertir en el primer ferrocarril públic de vapor del món el 1825, encara que va utilitzar tant potència de cavalls com potència de vapor en diferents curses. El 1829 va construir la locomotora ''Rocket'', que va entrar i va guanyar els assajos de Rainhill. Aquest èxit va portar a Stephenson a establir la seva empresa com a constructora destacada de locomotores de vapor per a ferrocarrils a Gran Bretanya i Irlanda, Estats Units i gran part d’Europa.<ref name="Ellis">{{ref-llibre|títol=The Pictorial Encyclopedia of Railways|cognom=Ellis|nom=Hamilton|editor= Hamlyn Publishing Group|any=1968|llengua=anglès}}</ref> El primer ferrocarril públic que només utilitzava locomotores de vapor tot el temps va ser el ferrocarril de Liverpool i el Manchester], construït el 1830.
La generalització del sistema ferroviari ha estat gràcies a la màquina de vapor, però de bon començament ja es varen emprar sistemes alternatius per fer front a la manca de potència de la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions particulars.
La potència de vapor va continuar sent el sistema de poder dominant en ferrocarrils de tot el món durant més d'un segle.
Vora el [[1900]], l'aparició de motors elèctrics potents permeté l'ús de la tracció elèctrica, la més emprada actualment. Aquest sistema necessita que la línia estigui dotada d'una [[catenària]] o d'un tercer rail, portadors del [[corrent elèctric]].
| |||