Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions

El seu pare [[Àhmad ibn Ismaïl]] va morir assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador [[Gardizí]] estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr ibn Àhmad que era menor d'edat (tenia només 8 anys) i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishaq ibn Àhmad va sortir de la presó on havia estat tancat per l'anterior emir i es va revoltar a [[Samarcanda]] reclamant el tron i encunyant moneda; els [[saffàrides]] van recuperar el poder a [[Sistan]] i els alides es van consolidar al [[Tabaristan]] sota [[Hàssan al-Utruix]]. El comandant en cap de l'exèrcit samànida, Ḥamuya ben Ali va haver de dirigir una o dues expedicions a Samarcanda fins aconseguir capturar al rebel que gaudia de un considerable suport popular (915); fet presoner fou enviat a Bukharà. El seu fill [[Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq]] s'havia revoltat al Khurasan apoderant-se de diverses places incloent la capital Nixapur; les forces lleials samànides el van intentar desallotjar i no ho van aconseguir; Mansur va morir però el seu lloctinent Husayn ben Ali Marwazi va agafar la direcció de la revolta i va resistir fins el 918. Un altre fill d'Isḥaq, Ilyas, va fugir de Samarcanda i es va refugiar a Fergana on es va revoltar uns anys després (922) però fou derrotat facilment per un exèrcit enviat des de Bukharà dirigit per Abu Amr Moḥammad ben Asad. Ilyas es va dirigir aleshores a Xaix (Šāš) on va obtenir la cooperació del governador damànida local, Abu'l-Fathl ben Abi Yusof i va poder fugir a Kaixgar sota la protecció del dikhan local que tenia el nom (turc) de Toḡan-tegin que podria ser un uigur; finalment va tornar a Bukhara sota garantia d'immunitat concedida per l'emir Nasr II.

 

 

L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[alides]] i [[ziyàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, Yahya, Ibrahim i Mansur que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron. Foren alliberats per un pastiser complice i van comptar amb el suport del ayyars (dirigits per l'antic rebel Husayn ben Ali Marwazi), dels alides i dels daylamites,, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. Poc després el govern de la província de Khurasan fou concedida a un magnat local del Saghaniyan o Čaḡāniyān, Moḥtājid Abu Bakr Moḥammad, al que més tard va succeir el seu fill Abu Ali; d'aquests nomenaments va derivar la influència dels anomenats saghanis o čaḡānis en les dècades següents.