Hi ha certa discrepància en el seu origen com a conreu de creals estàndard.<ref>Powell, M. A. (1985) Salt, seed, and yields in Sumerian agriculture. A critique of the theory of progressive salinization. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie 75, 7-38.</ref>. Alguns estudis l'ubiquen al sud de [[Mesopotàmia]] el conreu de la pisana va entrar en declivi a l'Edat del Bronze, cap a 3000 anys aC, quan juntament amb l'[[ordi]] va passar a ser el conreu de cereals estàndard.<ref>Jacobsen & Adams 1958</ref> La pisana va tenir un paper principal a l'antic Egipte però durant la tercera dinastia es va cultivar més el T.boeticum.<ref>Jean-Phillipe Lauer, Laurent Taeckholm and E. Aberg, 'Les Plantes Decouvertes dans les Souterrains de l'Enceinte du Roi Zoser a Saqqarah' in Bulletin de l'Institut d'Egypte, Vol. XXXII, 1949-50, pp. 121–157, and see Plate IV for photo of ears of both wheats recovered from beneath the pyramid.</ref> Amb la pisana i l'ordi es feia el pa i la [[cervesa]] a Egipte.<ref>C. Michael Hogan. 2008. [http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=14906 ''Volubilis: Ancient settlement in Morocco'', The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham]</ref>
La pisana era un dels cinc grans amb què es feia el [[matza]] dels jueus durant la pasqua encara que se sol traduir incorrectament com ''espelta''.
