|
El [[Papa]] [[Martí IV]], que havia succeït [[Climent IV]], [[Carles I d'Anjou]], va declarar al rei [[Pere el Gran]] privat dels seus regnes, i donà la investidura del [[Regne de Sicília]] a [[Carles I d'Anjou]].
Els francesos ocuparen la [[Vall d'Aran]], però no pogueren seguir avançant en territori català. L'any següent ho provaren amb les tropes que tenien al [[regne de Navarra]]. En el contraatac catalano-aragonèscatalanoaragonès de l'any [[1284]], assetjaren [[Tudela]]. El [[1285]] els francesos entraren pel territori [[Rosselló|rosselonésrossellonés]] de [[Jaume II de Mallorca]] amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propimateix rei de França, [[Felip III de França|Felip l'Ardit]], i acamparen a [[Elna]] i [[Perpinyà]], creuant pel [[Paspas de la Massana]] el [[juny]]. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a [[Castelló d'Empúries]], [[Girona]], [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Roses]], [[Sant Feliu de Guíxols]] i [[Blanes]], i [[Crema de Peralada|Peralada fou destruïda]] sense aconseguir rendir-la.
L'estol català, provinent de [[Sicília]] comandat per [[Roger de Llúria]] havia derrotat la flota francesa a la [[Batalla naval de les Formigues]], recuperanti recuperà el territori del nord. En aquell moment la [[disenteria]] s'estengué entre els francesos, que, envoltats, sense proveïments i malalts, hagueren de retirar-se, però es trobaren la retirada tallada alsal [[Collcoll de Panissars]] (Ll'actual [[Elel Pertús]]) i aal de [[Lala Massana]]. Els exèrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar passar per [[Agullana]]. Una part de l'exèrcit francès volgué igualment creuar pel Collcoll de Panissars, a [[Lala Jonquera]].
L'exèrcit català es va avançar a la retirada francesa i esperà a l'exèrcit francès a [[Lala Jonquera]]. Els catalans van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, [[Ramon III de Montcada|Ramon de Montcada]] i els seus [[almogàver]]s van massacrar als fugitius, mentre es respectava a l'angoixat rei francès i alsels membres de la seva família, entre els quiquals hi estavahavia [[Carles I de Valois]], en la línia successòria de la [[Corona d'Aragó]] per la seva mare, [[Elisabet d'Aragó i d'Hongria|Elisabet d'Aragó]], germana de [[Pere el Gran]]. Quan va acabar el primer atac, la columna francesa va ser de nou atacada per les tropes de [[Roger de Llúria]], que havien desembarcat després de la seva victòria naval davant les costes de l'[[Empordà]], a la [[Batalla naval de les Formigues]]. Els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empordà i [[Girona]], però controlant el [[Rosselló]].
El mateix [[1285]] [[Pere el Gran]] envià una flota que va sortir de [[Salou]] contra el seu germà [[Jaume II de Mallorca]] com a càstig pel seu suport a la croada, al quali li [[Confiscació del Regne de Mallorca|confiscà el regne]], però no pogué veure els resultats de l'expedició enatès que es morirmorí pocs dies després a [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].
El [[19 de novembre]], la [[Ciutatciutat de Mallorca]] es rendeix a [[Alfons el Franc]], mentre que uns dies més tard, el [[24 de novembre]] [[Ponç Saguàrdia]], el lloctinent del rei [[Jaume II de Mallorca]] rendeix Ciutatla ciutat al rei Alfons i els síndics dels pobles de Mallorca juren homenatge al rei.
El [[25 de novembre]] de [[1285]] Alfons II insta a la rendició a l'alcaid del [[castell d'Alaró]], [[Ramon Ballester]], però finalment el [[30 de desembre]] es produeix l'[[Assalt al castell d'Alaró]] on la guarnició està formada pel propimateix Ramon Ballester, [[Guillem Capello]] "Cabrit", [[Guillem Bassa]], Arnau Ramon, Lleonard Marsello i Albert Perpinyà, que van morir cremats.
{{esborrany de Mallorca}}
|
