Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 54:
S'oposà al compositor [[Giovanni Bononcini]] i es veié obligat a escriure una òpera en col·laboració, ''[[Muzio Scevola]]'', el primer acte de la qual va ser compost per un músic anomenat Pippo, el segon per Bononcini i el tercer pel mateix Händel. Els honors del triomf van correspondre al compositor italià fins que Händel prengué la revenja amb la seva òpera ''[[Ottone]]'', a la qual van seguir ''[[Giulio Cesare]]'' ([[1724]]), ''[[Tamerlano]]'', ''[[Rodelinda]]'' i ''[[Scipione]]'' ([[1725]]).
El [[1726]] va succeir una cosa totalment imprevista a l'escena: a l'òpera ''[[Alessandro (Händel)|Alexandre]]'' les dues cantants abans anomenades representaven els papers de les amants del gran conqueridor, però la seva rivalitat va augmentar fins a tal punt que, no van poder contenir-se i es van estirar dels cabells i es van enganxar en una violenta baralla davant l'auditori, presidit per la princesa de Gal·les. Es diu que Händel no va perdre la serenitat, ans al contrari, animava les contendents amb sonors redoblaments de timbals al mateix temps que deia: «Deixeu-les. Quan estiguin cansades, el seu furor caurà per si sol».
Sempre actiu, segueix escrivint òperes: ''[[Riccardo II]]'', dedicada al rei Jordi I (a qui també va dedicar els seus ''[[Coronation Anthems]]''), ''[[Siroe]]'', ''[[Ptolomeo]]'' i ''[[Admeto]]'', que va ser l'última obra representada a l'Acadèmia, que es va veure obligada a tancar portes en condicions de bancarrota. S'hi va sumar el gran èxit obtingut per l'òpera ''[[The Beggar's Opera]]'', amb llibret de John Gay i música de [[Johann Christoph Peppush]]. Sàtira cruel sobre la situació polític-social del Londres del moment i dura crítica a l'òpera italiana. Aquesta obra, estrenada el 29 de gener de [[1728]], es va mantenir molt temps en cartell i va arribar a presentar-se a [[París]] i [[Nova York]].
Llavors Händel emprèn un viatge a [[Itàlia]] a la recerca de nous elements: aquest viatge va durar gairebé un any i va tornar amb cantants, llibrets i partitures italianes. En tornar, refunda l'Acadèmia i posa en escena ''[[Lotario]]'', ''[[Partenope]]'', repeteix ''[[Acis i Galatea (Händel)|Aci e Galatea]]'' amb cors, ''[[Ezio (Händel)|Ezio]]'', ''[[Orlando (Händel)|Orlando]]'', ''[[Deborah (Händel)|Deborah]]'' i ''[[Athalia (Händel)|Athalia]]'', moltes d'elles amb llibret de [[Pietro Metastasio]], que s'estava imposant com a llibretista de moda a causa dels seus coneixements històrics i escènics.
La situació empitjora quan un grup de nobles, animats per raons de tipus polític i emparats pel [[príncep de Gal·les]], descontent amb l'activitat de la Royal Academy protegida pel seu pare el rei, van fundar el 1733 la
El 1734 inaugura una temporada al [[Covent Garden]] amb l'òpera-ballet ''
Es lliurà a la feina amb febril dedicació: el 15 de novembre comença ''[[Faramondo]]''; del 7 al 17 de desembre escriu, per als funerals de la reina, el ''[[The ways of Zion do mourn|Funeral Anthem for Queen Caroline]]''; el 24 acaba ''Faramondo'' i el 25 comença ''[[Serse]]''. Però les contrarietats no cessen: els seus creditors l'amenacen de tancar-lo a la presó i per evitar-ho es veu obligat a acceptar fer un concert de beneficència (maig de [[1728]]). Però al mes següent rep el reconeixement públic: als jardins de Vauxhall, sobre el [[Tàmesi]], lloc de cita de la societat de [[Londres]], se li aixeca una estàtua. Encoratjat, comença ''[[Saül]]'', que va ser estrenada el 27 de setembre.
==== Els oratoris ====
|