Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions

Però el 1745 novament va estar a la vora de la ruïna: va caure en una postració semblant a la de 1737, que li va durar vuit mesos. Un esdeveniment inesperat li va aixecar l'ànim: el pretendent al tron, Carles Eduard, va desembarcar a [[Irlanda]]: tot el país es va revoltar i l'exèrcit de [[Highlanders]] va marxar sobre [[Londres]]. La capital es va consternar, però Händel es va unir als seus habitants. El 14 de novembre, al Drury Lane, fa cantar un ''Himne per als enrolats voluntàriament''. Va escriure l' ''Oratori ocasional'', en el qual convidava als anglesos a lluitar contra l'invasor; i ''[[Judas Maccabaeus]]'', escrit entre el 9 de juliol i l'11 d'agost de [[1746]]. És com l'«himne a la victòria» compost per festejar el triomf del Duc de Cumberland. A aquesta obra s'associa una feliç circumstància: Händel s'havia convertit en el músic nacional d'[[Anglaterra]], i així és proclamat. A partir d'aquest moment no coneixerà més preocupacions materials: reprèn la seva creació amb ''[[Alexander Balus]]'', ''[[Joshua (Händel)|Joshua]]'', ''[[Solomon (Händel)|Solomon]]'', ''[[Susanna (Händel)|Susanna]]'', ''[[Music for the Royal Fireworks|Música per als reials focs d'artifici]]'', etc.