Hinduixàhida: diferència entre les revisions

Al començament del segle XI formaven un poderós regne que anava de [[Lamghan]] a [[Multan]] i a la part meridional de [[Caixmir]], amb centre a Udabhandapur o a [[Wayhind]] (moderna Und, prop d'[[Attock]]). Kabul havia estat reconquerit (per poc temps) als [[samànides]], successors dels saffàrides, però llavors un general dels samànides, [[Alptegin]] va expulsar al governador samànida de [[Zabulistan]] i va fundar la dinastia gaznèvida a Gazni expulsant temporalment a [[Abu Bakr Lawik al-Anuk]], rei vassall hinduixàhida a [[Gazni]], el [[962]], i definitivament el seu fill [[Abu Ishak ben Alptegin]] el [[964]] en els seus atacs cap a la vall de [[Kabul]],.<ref> els gaznèvides són anomenats com a "TuruskaTurushka" (TuruxkaTuruixka) a les fonts índies</ref> Sota un successor, el general [[Sebüktigin]] (978-997), els gaznèvides van començar a atacar les regions de Lamghan i Multan. Per fer-los front el rei hinduixàhida Jayapala es van aliar als amirs de Multan; en una segona guerra Jayapala va buscar l'aliança de [[Delhi]], [[Ajmer]], [[Kalinjar]] i [[Kanauj]]; el resultat fou que Jayapala fou derrotat a la batalla de Peshawar (1001), capturat i venut com esclau al [[Gran Khorasan |Khurasan]] ([[1002]]); el rei successor, Anandapala (fill de Jayapala), va acceptar pagar tribut a Sebuktigin, però [[Mahmud de Gazni]] (998-1030) va reprendre la ofensiva i Anandapala va perdre totes les terres a l'oest del Indus incloent [[Peshawar]] i Wayhind ([[908]]). El fill d'Anandapala, el príncep Trilocampala, es va esforçar en obtenir el suport d'altres prínceps, però Anandapala va ser rebutjat cap al Panjab oriental i es va haver d'exiliar a Caixmir (1010) i el va succeir Trilocampala. Els reis en endavant foren feudataris dels gaznèvides tal com testimonia al-Idrisi (1100-1165/66) que diu que la cerimònia de investidura es feia a Kabul. Els reis de Caixmir estaven relacionats als Xàhides per matrimoni i per aliança política, per exemple Didda, una reina de Caixmir fou la néta del bramin Xahi Bhima (921-964), que es va casar amb Kshemagupta (rei 951–959). A la mort de Trilocampala en un motí de l'exèrcit el [[1021]], el va succeir el seu fill Raja Bhimapala ja va oferir poca resistència i els seus dominis afganesos van acabar conquerits el [[1026]]; es van refugiar a Caixmir i consten petits principats a [[Chitral]] i [[Gilgit]] amb governants titulats ''Xahi''.