Criança d'infants: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75:
La forma lúdica de la presa de pèl és un mètode de criança utilitzat en algunes comunitats indígenes d'Amèrica per a mantenir els nens fora de perill i guiar el seu comportament. Aquesta forma de burles utilitzen històries, mentides, o amenaces buides per a guiar els nens en la presa de decisions segures i intel·ligents. Es pot ensenyar als nens valors mitjançant l'establiment d'expectatives i anima a parlar amb el nen a través d'acudits lúdics i/o amenaces buides. Per exemple, un pare pot dir a un nen que hi ha un monstre que salta sobre l'esquena dels nens si caminen sols a la nit. Aquesta explicació pot ajudar a mantenir el nen fora de perill perquè inculcar aquesta alarma crea un major consciència i disminueix la probabilitat de caminar sols per la nit.<ref>Brown, P. (2002). Everyone has to lie in Tzeltal. (pp. 241-275) Lawrence Erlbaum Associates Publishers, Mahwah, NJ.</ref>
[[File:Indians of Santa Clara Pueblo, New Mexico, making pottery, 1916 - NARA - 519165.jpg|thumb|Indis de [[Santa Clara Pueblo]], [[Nou Mèxic]], fent [[terrisseria]], 1916]]
En les famílies [[Navahos]], el desenvolupament d'un nen es centra en part en la importància del «respecte» per a totes les coses com a part del desenvolupament moral i humà del nen. El ''respecte'' en aquest sentit és l'èmfasi de reconèixer la importància de la comprensió i de la relació amb altres coses i persones al món. La comunicació no verbal és molt important en la manera com els nens aprenen sobre tals ''respectes'' dels pares i altres membres de la família.<ref name="Source 1996">Source: Chisholm, J. S. (1996). Learning “respect for everything”: Navajo images of development. Images of childhood, 167–183.</ref> Per exemple, en una eina educativa dels Navahos usant la comunicació no verbal, els nens són iniciats des de molt joves en la pràctica de córrer a primera hora del matí amb qualsevol condició meteorològica. Aquest tipus d'instrucció fomenta el ''respecte,'' no només per als membres de la família del nen, sinó també a la comunitat en el seu conjunt. En aquesta cursa, la comunitat utilitza l'humor i el riure entre si sense incloure directament al nen, per a promoure al nen el desig d'aixecar-se d'hora i per a promoure la motivació de l'infant a participar i convertir-se en un membre actiu de la comunitat.<ref name="Source 1996" /> Per a modificar el comportament dels nens d'una manera no verbal, els pares també promouen en la inclusió de les curses matutines la col·locació del seu fill a la [[neu]] i que ells romanguin més temps si protesten; això es fa en un context de calidesa, diversió i comunitari, per a ajudar a incorporar el nen en la pràctica.<ref name="Source 1996" />
Una eina que pares utilitzen en les cultures indígenes d'Amèrica és la incorporació dels nens a la vida quotidiana, incloent les activitats d'adults, per a transmetre el coneixement dels pares en permetre que el nen aprengui a través de l'observació. En aquesta pràctica, els nens s'integren en tots els tipus d'activitats diàries madures i se'ls anima a observar i contribuir a la comunitat. Aquesta inclusió com una eina educativa promou la participació i l'aprenentatge en la comunitat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Paradise|nom=Ruth|cognom2=Rogoff|nom2=Barbara|articlel=Side by Side: Learning by Observing and Pitching In|publicació=Journal of the Society of Psychological Anthropology|pàgines=102–137}}</ref> En algunes comunitats [[Maia|maies]], les noies joves no tenen permès estar al voltant de la [[llar de foc]] durant un període prolongat de temps ni tocar el [[Dacsa|blat de moro]], ja que és [[sagrat]]. Tot i ser una excepció de la pràctica indígena americana més comuna d'integració dels nens en totes les activitats per a adults, incloent la cuina, és un fort exemple d'aprenentatge per observació. Aquestes nenes maies només poden veure a les seves mares fent [[Plancake|''tortitas'']] en petites porcions, i alhora, van a continuació a practicar els moviments de la seva mare sobre altres objectes, com l'exemple pastant petites peces de plàstic com una ''tortita''. A partir d'aquesta pràctica, quan una nena és major d'edat, ja és capaç de seure i fer ''tortites'' sense cap instrucció verbal explícita, com a resultat del seu aprenentatge per observació.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gaskins|nom=Suzanne|cognom2=Paradise|nom2=Ruth|editor1-last=Lancy|títol=The Anthropology of Learning in Childhood|data=2010|editorial=AltaMira
| |||