|
=== Atmosfera ===
{{Principal|Atmosfera de Tità}}
Tità és l'única lluna coneguda amb una [[Atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] densa. La presència d'una atmosfera significativa va ser descoberta per [[Josep Comas i Solà]] el [[1908]] i confirmada per [[Gerard Kuiper]] el [[1944]] mitjançant tècniques d'[[espectroscòpia]]. El [[1981]], la sonda [[Voyager 1]] va demostrar que, de fet, l'atmosfera de Tità és més densa que la de la [[Terra]], amb una pressió en superfície d'una vegada i mitja la delde nostrela nostra planeta.
[[Fitxer:Titan's Many Layers.jpg|thumb|225px|L'atmosfera superior de Tità presenta una sèrie de capes que s'estenen centenars de quilòmetres sobre la superfície. La llum blava i ultraviolada es dispersa primer oferint aquesta variada gamma de colors]]
L'atmosfera està composta aproximadament per un 93% de [[nitrogen]] i és l'única atmosfera rica en nitrogen en tot el sistema solar, a banda delde nostre propila planetaTerra. També presenta quantitats significatives de [[metà]] i [[argó]] i petites quantitats d'[[hidrogen]], [[monòxid de carboni]], diversos [[hidrocarbur]]s com [[età]], [[acetilè]], [[etilè]], [[propà]], [[metilacetilè]] i [[diacetilè]], compostos de nitrogen com [[cianur d'hidrogen]], [[cianogen (pseudohalogen)|cianogen]], [[cianoacetilè]] i [[acetonitril]] i, finalment, [[diòxid de carboni]]. Es pensa que aquests hidrocarburs es formen en l'atmosfera superior de Tità en reaccions que són el resultat de la dissociació del metà per la [[llum ultravioleta|llum ultraviolada]] del [[Sol]] produint una capa de núvols ataronjada i espessa que ocultaamaga els trets de la superfície de Tità. Aquests núvols també impedeixen que la major part de la llum del Sol penetri l'atmosfera, de manera que és improbable que Saturn pugui ser vist des de la superfície de Tità estant. La complexa fotoquímica de l'atmosfera superior podria convertir l'[[età]] en [[acetilè]] i [[etilè]] que, combinats amb el [[nitrogen]] atmosfèric, podrien formar els blocs bàsics per a l'aparició d'[[aminoàcid]]s.
En l'atmosfera de Tità, el metà complixfa el paper de l'[[aigua]] a la [[Terra]]: forma núvols en la seva atmosfera i quan es condensa sobre els aerosols forma una pluja de metà amb partícules que omple els torrents amb un material negre que fluïx. Es pensa que Tità pot posseir grans quantitats de líquids en la superfície, principalment [[età]] mesclat amb altres hidrocarburs més complexos. Però recents mesures de [[radar]] despreses de la Terra estant suggereixen que no hi ha cap gran [[oceà]] d'età a Tità, però podrien existir nombrosos llacs i dipòsits líquids.
L'[[octubre]] de [[2004]], mentre la nau [[Cassini-Huygens|Cassini]] sobrevolava Tità es van fotografiar núvols alts i densos sobre el pol sud de Tità. Aquests tipus de formacions ennuvolades són freqüents en el pol sud de Tità, tal com revelen les observacions amb el [[telescopi Keck]] desfetes de la Terra. Encara que inicialmenta la primeria eshom pensava que els núvols només podien estar formats per la condensació de l'abundant metà atmosfèric, les observacions de major resolució han plantejat alguns problemes a esta interpretació, per la qual cosa diversos estudis actuals sobre l'atmosfera de Tità pretenen determinar la composició dels núvols per a decidir si la nostra idea de l'atmosfera de Tità necessitaha de ser revisada.[http://space.com/scienceastronomy/titan_mysteries_041028.html]
Les observacions de l'atmosfera fetes per la nau Cassini el 2004 suggereixen que l'atmosfera de Tità gira molt més ràpidràpidament que la seva superfície, igualtal quecom ocorrepassa en [[Venus (planeta)|Venus]], un règim dinàmic de l'atmosfera que no es comprèn en cap dels dos casos.
=== Superfície ===
|
