Revisió del 12:32, 5 març 2019 modifica Yeza (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 16.713 edits m Suprimida Categoria:Física de partícules; Afegida Categoria:Acceleradors de partícules usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 11:10, 15 jul 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.280 edits m Ref Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula d'organització}} [[Fitxer:Inside_the_CERN_LHC_tunnel.jpg\|thumb\|300px\|right\|El túnel del '''LEP''' al [[CERN]]]] El '''LEP''' ('''Large Electron-Positron Collider''', «~~Gran~~gran ~~Col~~col·lisionador ~~Electró~~electró-~~Positró~~positró») era un [[accelerador de partícules\|accelerador-col·lisionador]] d'[[electrons]] i [[positrons]] circular de 27 km de circumferència, situat a ~~100~~cent mmetres sota terra a la frontera entre [[França]] i [[Suïssa]]. Actualment està ~~sent~~ reemplaçat pel [[~~LHC~~Gran Col·lisionador d'Hadrons\|gran col·lisionador d'hadrons]] (LHC). Era l'últim pas del complex d'acceleradors del [[CERN]],. ~~i en ell els~~Els electrons i positrons hi eren injectats i accelerats fins a l'[[energia]] final de col·lisió mitjançant l'ús de cavitats de radiofreqüència. Un sistema d'imants dipolars corbava els feixos d'electrons i positrons ~~obligant-los~~el que les obligava a seguir una trajectòria circular.<ref>{{Ref-llibre\|títol=LEP : the lord of the collider rings at CERN 1980-2000 : the making, operation and legacy of the world's largest scientific instrument\|url=https://www.worldcat.org/oclc/432702988\|editorial=Springer\|data=2009\|lloc=Berlin\|isbn=9783540893011\|cognom=Schopper, Herwig F.}}</ref> En el LEP, els electrons i els positrons circulaven en sentits oposats a velocitats relativistes, agrupats en paquets (''bunches'') d'aproximadament 1,6 cm de longitud i una secció de 0,3 × 0,01 mm². Existien vuit punts de col·lisió, en quatre dels quals s'hi havien instal·lat experiments: [[ALEPH]], [[DELPHI]], [[L3]] i [[OPAL]]. Línia 7: El LEP va començar a operar l'agost de [[1989]] i encara que originalment va ser dissenyat per a la producció de [[bosó\|bosons]] Z<sup>0</sup> (la massa del qual és de 91,2 [[GeV]]/[[velocitat de la llum\|c]]<sup>2</sup>), amb energies per feix previstes per a la seva primera fase entorn dels 45 [[GeV]] i lluminositats de 10<sup>31</sup> [[Centímetre\|cm]]<sup>-2</sup>·s<sup>-1</sup>, les diferents millores que en els últims anys s'hi van introduir (incloent la instal·lació de cavitats [[superconductivitat\|superconductores]]) van permetre assolir energies per feix de fins a 104,5 [[GeV]]. Posteriorment, s'anomenà LEP 2 (també LEP200 o LEP-II) a la segona fase de l'accelerador de partícules, en la qual es va incrementar l'energia de col·lisió en el [[centre de masses]] per sobre dels 130 [[GeV]]. Aquest increment va permetre la producció de parells de bosons W<sup>±</sup> i Z<sup>0</sup>. S'esperava que els successius increments suposessin, fins i tot, arribar al llindar de producció de noves partícules com, per exemple, el [[bosó de Higgs]]. A ~~finals~~A la tardor de ~~l'any [[~~2000]], el LEP s'aturà definitivament i es començà a desmantellar per fer servir el seu túnel en la ~~cosntrucció~~construcció del nou [[LHC]]. Les energies de col·lisió assolides en el sistema centre de masses cada any de funcionament del LEP 2, i la lluminositat integrada corresponent recollida a l'experiment DELPHI, poden veure's a la taula següent: Línia 41: \| 224 \|} {{Autoritat}}▼ == Referències == ▲{{Referències}}{{Autoritat}} [[Categoria:Laboratoris de física]]

LEP: diferència entre les revisions