Revisió del 09:45, 5 nov 2017 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Simplificació de dates ← Edició anterior		Revisió del 05:06, 18 jul 2019 modifica desfés Castell (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.890 edits →‎Història: petites correccions Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 13: Freeman va estar una temporada amb la banda MDC, mentre Armstrong va gravar una sèrie de treballs amb altres grups anomenats Dance Hall Crashers i Downfall. Tots dos treballaven junts quan Armstrong va caure pres de l'alcoholisme; Freeman el va ajudar a desintoxicar-se, i com a part de la seva recuperació van fundar Rancid el 1991 al costat de Brett Reed a la bateria. El trio va publicar el seu àlbum presentació amb cinc cançons el 1992 a Lookout Records, seguit en 1993 per l'edició en Lp del seu homònim "Rancid" sota el segell independent Epitaph. Durant un temps, el líder de Green Day, Billie Joe Armstrong, va ser segon guitarrista del grup (~~També~~també va compondre Amb Tim Armstrong la cançó "Ràdio" de l'àlbum "Let's Go" (Que és una de les cançons preferides dels seguidors de Rancid ) però va decidir centrar-se en el seu propi projecte i va entrar Lars Frederiksen, membre de Lars Frederiksen and the Bastards i exmembre d'UK Subs. Rancid grava el 1994, "Let's Go", que va vendre prop d'un milió de còpies simplement amb el suport del vídeo "Salvation". Després de batalles per canviar de discogràfica, Rancid decideix mantenir-se en Epitaph, i així, el 1995 editen "... And Out Come the Wolves", en plena època d'ebullició del punk, amb èxits com Time Bomb i Ruby Soho. El 1998 editen "Life Won't Wait" on fusionen el so de les seves influències, The Clash, amb el ska, el punk i el hardcore punk. Després de dos anys de silenci, el 2000 tornen amb el més dur i consistent àlbum de la seva carrera, on sense oblidar les seves influències, les integren profundament per crear un so que, per dir-ho d'alguna manera, acaba per ser alguna cosa així com la marca que delimita al so Clash de 1978 i el punk-hardcore de l'escena dels 80 'a Los Angeles. Aquest CD es titulà com el primer "Rancid", de manera que és conegut també com a Rancid 2000. El 19 d'agost de 2003, va sortir a la venda Indestructible. En el qual la banda s'involucra molt en el punk rock melòdic que sempre l'havia caracteritzat. Aquest cd va ser ben rebut pel públic i per la critica ~~cridant~~qualificà com un disc bo a seques, encara que als veritables fans no els va semblar veure en el senzill{{què}} de fall a down a good charlotte o la filla d'Ozzy Osbourne doncs per a ells això va ser molt comercial de la seva part. La banda va decidir prendre un descans per als seus projectes personals. Van tornar de gira el 2006, amb diversos ~~shows~~xous per Califòrnia, i una extensa gira al Regne Unit. El 3 de novembre de 2006, el bateria Brett Reed decideix deixar la banda després de 15 anys. Serà substituït per Branden Steineckert exintegrant de The Used. El 19 de gener de 2007, Tim Armstrong va anunciar que ell i alguns amics anaven a treballar en un petit projecte discogràfic i una gira en benefici d'Indonèsia, especialment per l'illa de Sumatra. On van fer el vídeo "The Harder They Come", que és un cover de Jimmy Cliff però en versió ska-punk

Rancid: diferència entre les revisions