Les regions de [[Baviera]], [[Renània]] i [[Westfàlia]] eren predominantment catòliques i l'[[Església catòlica|Església]] gaudia d’un cert grau de privilegis. La Alemanya del Nord i Alemanya eren profundament [[protestantisme|protestants]], i els catòlics patien algun tipus de discriminació. Al final del [[segle XIX]], el ''[[Kulturkampf]]'' d'[[Otto von Bismarck]] va ser un intent de limitar els poders i privilegis de les institucions catòliques a Alemanya. En aquest clima, l'Església buscava un concordat que pogués garantir la seva llibertat. Una vegada [[Hitler]] va arribar al poder i va començar a promulgar lleis restrictives contra les institucions religioses, la necessitat d'un concordat semblava més urgent.
La [[revolucióRevolució espartaquistaAlemanya|Revolució de 1918]] i la [[Constitució de Weimar]] de 1919 havien reformat profundament la relació entre l'Església i l'Estat. No obstant això, la [[Santa Seu]], representada a Alemanya pel [[nuncia apostòlic a Alemanya|nunci apostòlic]] [[Pius XII|Eugenio Pacelli]], va fer alguns intents sense èxit per obtenir acords amb Alemanya, i entre els anys [[1930]] i [[1933]] va intentar iniciar negociacions amb els representants de la República. Els successius governs alemanys<ref>Ludwig Volk ''Das Reichskonkordat vom 20. Juli 1933'' ISBN 3-7867-0383-3.</ref> Al febrer de 1930, Pacelli es va convertir en [[secretari d'Estat de la Santa Seu|secretari d'Estat]] del Vaticà i en aquesta posició va continuar treballant cap a l'objectiu del concordat<ref>L. Volk, ''Das Reichskonkordat vom 20. Juli 1933'' ISBN 3-7867-0383-3. K. Scholder, "The Churches and the Third Reich" volume 1: soprattutto parte 1 cap. 10 'Concordat Policy and the Lateran Treaties (1930-33); parte 2 cap. 2 "The Capitulation of Catholicism" (February-March 1933)</ref>.
