Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referenzia web
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 21:
El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decideix construir una nova col·legiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de gener]] de [[1598]], es col·loca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de València]] [[Joan de Ribera]].
 
La construcció s'interrompé moltes vegades, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys.<ref>{{ref-web
|url=http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/51026/-La%20m%c3%basica%20a%20X%c3%a0tiva%20durant%20el%20segle%20XVIII.%20TESI%20DOCTORAL.pdf?sequence=1&isAllowed=y
|títol=La música a Xàtiva durant el S. XVIII
Línia 28:
|editor=Universitat de València
|obra=Departament de Filosofia
|citació=Arxiu de la Col·legiata de Xàtiva. Acords capitulars }}</ref>. La Seu es va concebre com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies amb la idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]].
 
L'any [[1966]] el Papa [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'ús de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítol Col·legial. El mateix Papa el [[1973]] va declarar Basílica menor a la Col·legiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de València va consagrar el temple.