Revisió del 21:06, 26 jul 2019 modifica Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:07, 26 jul 2019 modifica desfés Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 27: Tot plegat és conseqüència directa de la política de niponització exercida sistemàticament per tots els règims japonesos, almenys des d'inicis del segle XIX, i codificada en la llei de "protecció dels ex-aborígens" de 1899. No fou fins al 1997 que el Japó engegà un procés de reconeixement relatiu dels ainu. Hi ha actualment un moviment actiu que ~~tracta~~prova de fer reviscolar la llengua, principalment a [[Hokkaido\|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido\|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix. Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.

Ainu: diferència entre les revisions