DINA: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 3:
Es va crear el juny de [[1974]] (malgrat que de fet ja funcionava des de finals de [[1973]]), amb el [[decret llei]] Num. 521 , anomenant cap al [[tinent coronel]] d'[[enginyers]] [[Manuel Contreras]]. La DINA tenia facultats per detenir i empresonar persones als seus centres durant els estats d'excepció. Com que aquesta situació era gairebé permanent, la DINA va mantenir aquestes facultats durant tota la seva existència.
 
La seva filosofia es basava en què s'estava en guerra interna amb un enemic que no donava treva, la sedició [[marxisme|marxista]]. Entrenats pels [[Estats Units]] a l'[[Escola de les Amèriques]], els agents de la DINA iniciaren una campanya de repressió, focalitzada principalment en el GAP (Grup d'Amics Personals de [[Salvador Allende]], i la seva guàrdia personal) amb 60 morts, el MIR (MoimentMoviment d'Esquerra Revolucionari) amb 400, el Partit Socialista amb 400 i el Partit Comunista amb 350.
 
La DINA emprà el [[segrest]], la [[tortura]] i l'[[assassinat]]. Molts dels detinguts segueixen encara desapareguts. Tenia també agents internacionals, el més conegut dels quals era el nord-americà [[Michael Townley]], que assassinà el general [[Carlos Prats]] a [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]) i a l'ex-ministre del govern d'Allende [[Orlando Letelier]] a Washington (EUA). El seu altre dispositiu internacional era l'[[Operación Cóndor]], en la qual cooperaren diversos organismes d'intel·ligència de les dictadures militars llatinoamericanes per lluitar contra l'oposició d'esquerres, alguns grups de la qual, partidaris del [[terrorisme]] i la lluita armada, es trobaven agrupats a la denominada ''Junta de Coordinación Revolucionaria''.