Poesia: diferència entre les revisions

Sense donar-hi especificitat temàtica, la poesia moderna es definix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva eina principal és la metàfora, és a dir, l'expressió que conté implícitament una comparació entre termes que enllacen naturalment els uns als altres o bé els termes on el poeta hi troba afinitats subtils. Alguns autors moderns han volgut diferenciar metàfora d'imatge. Mots que la retòrica tradicional acostuma a emparentar. Per a altres autors, en canvi, la imatges és la construcció d'una nova realitat semàntica a través de significats que conjuntament suggereixen un sentit únic i al mateix temps diferent i estrany.

 

[[Fitxer: GilgameshTablet.jpg|thumb|La tauleta sobre el [[diluvi]] de l'[[epopeia de Guilgameix]], escrita en [[accadi]].]]{{Article principal|Història de la poesia}}

Hi ha testimonis de llengua [[escrit]]a en forma de poesia en [[Jeroglífic egipci|jeroglífics]] [[Antic Egipte|egipcis]] de 25 [[segle]]s abans de Crist. Es tracta de cants de feina i religiosos.<ref name= "Gran"/> El ''[[Epopeia de Guilgameix|Poema de Guilgameix]]'', obra èpica dels [[sumeris]], va ser escrit amb [[Escriptura cuneïforme|caràcters cuneïformes]] i sobre taules d'[[argila]] uns 2000&nbsp;anys abans de Crist. Els cants de ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]]'', les composicions que s'atribueixen a [[Homer]], daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.