Castell de Requesens: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m claudàtor
Cap resum de modificació
Línia 21:
 
La construcció d'aquest primer castell documentat a [[Requesens]] s'inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separació a finals del segle X. Els [[comtat de Rosselló|comtes de Rosselló]] en mantingueren el domini, dintre del comtat d'Empúries, fins a la seva extinció. La senyoria de [[Requesens]] (''dominicaturam de Rechesen'') els fou reconeguda a la convinença entre els comtes respectius de l'any [[1075]] i el domini sobre el castell (''castrum Rechosindo'') torna a ser citat en la renovació d'aquella el [[1085]] i en una altra convinença de l'any [[1121]]. Els comtes rossellonesos o els personatges als quals l'infeudaren hi tenien un castlà, que durant la primera meitat del [[segle XII]] era un membre de la mateixa família comtal, indicador clar de l'interès que hi tenien.
[[File:Castell de Requesens (AFCEC BORDAS X 122) (cropped).jpeg|thumb|esquerra|El castell de Requesens en una imatge dels voltants de 1890]]
 
Tots aquests personatges devien fidelitat al [[comtat d'Empúries|comte d'Empúries]] i també al [[vescomtat de Peralada|vescomte de Peralada]], dintre dels territoris dels quals es trobava la fortalesa. Durant el [[segle XII]], els enfrontaments entre tots aquests, arran de l'aliança entre els [[Rocabertí]], vescomtes de Peralada, i els comtes de Rosselló, féu del castell de Requesens un viu factor de conflicte. Un d'aquests enfrontaments, conegut precisament com a ''guerra de Requesens'' ([[1047]]-[[1072]]), s'inicià amb la presa del castell per part del comte [[Ponç II d'Empúries]]. Aquest va veure, intranquil, com els seus dominis quedaven aïllats i encerclats per terres d'un sol senyor, el [[comte de Barcelona]], que es va apoderar també del comtat de Rosselló el [[1172]]. Per pacificar la zona, el nou senyor del Rosselló, el comte-rei [[Alfons el Cast]], renuncià llavors als drets que li corresponien sobre Requesens a favor del comte emporità, que n'obtingué així el domini ple.